Lenghe romanze

De Vichipedie, la enciclopedie libare dute in marilenghe.
Romanç ('Rumantsch')
Pronuncie native: no tra lis 100 plui feveladis
Altris denominazions: Rumanç, retic
Fevelât in: Svuizare
Regjon: Grisons
Feveladôrs: {{{feveladôrs}}}
Posizion (totâl): {{{posiziontotâl}}}
Posizion (marilenghe): {{{posizionmarilenghe}}}
Classificazion gjenetiche: Lenghe indoeuropeane

  Romanze
   Retoromanze
    Romanç

Stât uficiâl
Lenghe uficiâl di: Svuizare
Regolât di: Nissune instituzion
Dulà che e je fevelade la lenghe
Codiçs de lenghe
ISO 639-1 rm
ISO 639-2 roh
ISO 639-3 roh
cjale ancje: Lenghe

Il romanç (o rumanç) e je une des cuatri lenghis nazionâls de Svuizare, insieme cun todesc, talian e francês. Il romanç al è lenghe uficiâl dal Cjanton Grison e lenghe uficiâl parziâl de Confederazion (al ven a stâi nome tai rapuarts tra Berne e i plaidadôrs romançs. E je une des lenghis retoromanzis, consideradis derivadis dai volgârs latins che une volte a jerin fevelâts cun continuitât intes Alps centrâls e orientâls e che vuê a àn lassâts dome isulis lenghistichis daûr. Intal censiment dal 2000, al jere fevelât come marilenghe di 35.095 residents dal cjanton svuizar dai Grisons (Graubünden) e di 60.815 considerât ancje la categorie di chei che lu definissin la lenghe che a doprin plui spes[1]. Chest al corispuint al 0,5 % de popolazion svuizare, mancul de metât de comunitât plui grande di fevelants di lenghis no uficiâls (Serp-Cravuat, cun 111.000 personis).


Variants[cambie | modifiche il codiç]

I cinc dialets plui impuartants dal romanç a son:

  • I dialets dal Ren
  1. Sursilvan — intal Vorderrhein (Rain anteriur), che al cjape dentri Lumnezia, Foppa, Cadi (Surselva)
  2. Sutsilvan — intal Hinterrhein (Rain posteriur), che al cjape dentri Plaun, Tumliasco, Schons (Sutselva)
  3. Surmiran — intes valadis Julia e Albula, che al cjape dentri Surses, Sutses (Surmeira)
  • I dialets de Engadine o "Ladins"
  1. Puter — inte alte valade de Engadine (Engiadin' Ota)
  2. Vallader — inte basse valade de Engadine (Engiadina Bassa) e la valade di Mustair (Val Müstair)
Mape cun la situazion dal romanç

Standard[cambie | modifiche il codiç]

Il romanç al è stât standardizât intal 1982 di bande dal linguist di Zuric Heinrich Schmid; la variant standard e ven par solit clamade Rumantsch Grischun. In cheste ortografie si à cirût di limitâ i caratars e lis grafiis stranis, par rindi plui facile la sô acetazion. Par chest, lis peraulis cul sun /tɕ/ seguît di /a/, /o/, /u/ a àn il grafeme <ch> (par esempli chalanda), parcè che sei i fevelants de Engadine (chalanda) che chei dal teritori renan (calanda) si spietin une grafie cuntune <c>. Purpûr, <che> e <chi> a son pronunciâts /ke/ e /ki/, viodût che il grafeme <k> al è stât considerât no adat a une lenghe romanze come apont il romanç; di conseguence, li peraulis cun /tɕ/ plui /e/ o /i/ a son scritis cun <tg> (par esempli tgirar) invezit di <ch>. Al ven ancje doprât <sch> par indicâ sei /ʃ/ cge /ʒ/, e <tsch> par /tʃ/, une convenzion che e ven dal todesc, il che al rint la grafie un compromès tra il standard todesc e chel di altris lenghis romanzis come il talian o il francês, e che a fasin capî come spes inte standardizazion di lenghis minoritaris no si va dome daûr criteris linguistichis (ven a stâi cirî di rapresentâ tal mût miôr i suns di une lenghe) ma a jentrin in zûcs ancje cuestions politichis e culturâls.


Situazion atuâl[cambie | modifiche il codiç]

Il romanç e je une lenghe in pericul, parcè che ancje se e je difindude a nivel uficiâl, la lenghe standard no je stade ben acete, ma viodude come un pericul pes diviersis varietâts, e i fevelants di diversis bandis spes a doprin la lenghe todescje par cjacarâsi.


Esemplis[cambie | modifiche il codiç]

Surselvan Sutselvan Surmeiran Puter Vallader Rumantsch Grischun Furlan Latin
aur or or or or,aur,ar aur aur aurum
dir dir deir dür dür dir dûr dur
egl îl îgl ögl ögl egl voli oculus
lev leav lev liger leiv lev lizêr levis
treis tres treis trais trais trais trê tres
neiv nev neiv naiv naiv naiv nêf niveus
roda roda roda rouda rouda roda ruede rota
caschiel caschiel caschiel chaschöl chaschöl chaschiel formadi caseus
casa tgeasa tgesa chesa chasa chasa cjase casa
tgaun tgàn tgang chaun chan chaun cjan canis
comba tgomba tgomma chamma chomma chomma gjambe gamba
gaglina gagliegna gagligna gillina giallina giaglina gjaline gallus
gat giat giat giat giat giat gjat cattus
tut tut tot tuot tuot tut dut totus
fuorma furma furma fuorma fuorma furma forme forma
jeu jou ja eau eu jau jo ego


Leams esternis[cambie | modifiche il codiç]

Vichipedie
Vichipedie
E esist ancje une edizion par romanç de Vichipedie



Notis[cambie | modifiche il codiç]

  1. https://web.archive.org/web/20071203012932/http://www.liarumantscha.ch/Linguistic_geography.352.0.html?&L=2



Lis lenghis romanichis
Aragonês | Aranês | Arpitan | Arumen | Burgunt | Catalan | Siampagnês | Cors | Dalmat | Dgèrnésiais | Franccontês | Francês | Furlan | Galizian | Galó | Istriot | Istrorumen | Jèrriais | Ladin | Judeuspagnûl | Leonês | Ligur | Lombart | Lorrain | Megleno-romanian | Mirandês | Napoletan | Norman | Ocitan | Picard | Piemontês | Poitevin-Saintongeais | Portughês | Romanç | Rumen (o ben Moldâf) | Sardegnûl | Sicilian | Spagnûl | Talian | Valon | Venit