Końskowola

De Vichipedie, la enciclopedie libare dute in marilenghe.

Końskowola al è un comun inte Polonie sud-orientâl, fra Puławy e Lublin, sul flum Kurówka. Al è il cjâf lûc di un distret separât intal voivodât di Lublin e al à 2188 abitants (2004).

Storie[cambie | modifiche il codiç]

La origjin dal paîs e je atôr dal XIV secul. Tal 1532 e cjape il status di citât e e vîf dal cumierç di prodots agricui e de produzion di |tiessuts.

La sô storie e va daûr di che de regjon atôr. Tal 1795 cul dismembrâment de Polonie e passe sot l'imperi de Austrie. Tal 1809 e va sot il ducât di Varsavie che al larà sot la Russie e tal 1870 e piert par simpri il status di citât. Dal 1918 al fâs part de rinassude republiche polache.

Il pais al patìs in mût teribil la seconde vuere mondiâl. Tal 1939 al ven cjapât dai todescs che l'an seguitîf a fasin su un cjamp di presonie e un di lavôr. Il secont al durarà fin al 1943 e i polacs presonîrs a varan di lavorà tant che sclâfs.

Al ven ancje metût su un ghet dulà che a vegnin tignûts dai ebreus. Tancj a rivin de Slovachie.

Tal Mai dal 1942 cetancj di lôr a vegnin puartâts tal cjamp di stermini nazist di Sobibor. Tal Otubar il ghet al ven sierât, fra i 800 e i 1000 disgraciâts, sei oms, sei feminis, sei fruts, a vegnin puartâts tai boscs e copâts, chei altris a vegnin puartâts in un altri cjamp.

Di Viodi[cambie | modifiche il codiç]

Rilevants a son dôs glesiis catolichis, ‘nt une, dal 1670, si cjatin lis tombis di impuartantis fameis dal puest e des sculturis dal olandês Tylman van Gameren. Che altre e je dal 1613 e je rapresentative di chel stîl architetonic che al ven clamât il Rinassiment di Lublin. Si cjatin ancje rescj di un cimiteri luteran. Końskowola e je famose ancje par ve lis tombis dai poetis Franciszek Dionizy Kniaźnin e Franciszek Zabłocki.

Leams[cambie | modifiche il codiç]