Andreas Hofer

De Vichipedie, la enciclopedie libare dute in marilenghe.

Andreas Hofer (22 di Novembar dal 1767 - 20 di Fevrâr dal 1810) al fo un ustîr e patriot tirolês; al fo il leader de rivolte cuintri lis fuarcis di Napoleon Bonaparte.

Andreas Hofer al nas intal 1767 inte citadine dal Tirol dal Sud Sankt Leonhard in Passeier, vuê in Italie. Il pari al veve une ostarie, il Sandwirt, e Andreas al eredite la ativitât. Al comprave e vendeve vin e cjavai inte Italie dal Nord e al impare cussì ancje il talian. Al spose Anna Ladurner e intal 1791 al ven elezût intal Landtag tirolês.

Inte vuere de Tierce Coalizion cuintri la France al divente un tiradôr sielt e po cjapitani de milizie. Cul tratât di Pressburg dal 1805, il Tirol al ven cedût de Austrie ae Baviere e Hofer al devente un esponent dal moviment anti-bavarês. Intal Zenâr dal 1809, al è inte delegazion che e va a Viene par domandâ al Imperadôr Francesc II di Austrie di sostignî une pussibil rivolte. L'imperadôr al da lis sôs assicurazions e la delegazion e torne cjase.

Hofer al scomence alore a prontâ in segret une insurezion, lant ator pai vilaçs e tignint conseis di vuere tes ostariis. Si conte che al jere cussì spes in moviment che i siei messaçs a jerin firmâts come "Andreas Hofer, di dulà ch'o soi" e lis letaris par lui come indiriç a vevin "dulà che al pues jessi". Intal stes moment altris cjâfs a organizavin lis lôr fuarcis intes Alps. Hofer al deventà il comandant di une milizie de so valade, la Passeiertal.

Inizi de rivolte[cambie | modifiche il codiç]

La rivolte tirolês e scomence ai 9 di Avrîl dal 1809. La gnot prime i organizadôrs a vevin tirât intal flum Inn sacs di seadure come segnâl; i sacs lant jù viers Innsbruck e la val dal Inn a forin viodudis dai ribei intai vilaçs, che in pôc timp a scliçarin i piçui avampuescj bavarês e cjaparin ancje di sorprese une colone di fantarie francese che e passave di lì.

Ai 11 di Avrîl la milizie tirolês e batè lis fuarcis bavaresis a Sterzing e prime di misdì Innsbruck e fo ocupade. La gnot dopo i francês e i bavarês provarin a tornâ a cjapâ la citât ma a forin batûts e si rinderin te matine dai 13. Hofer e i siei aleâts a larin vierç sud, mirant a Bolzan e Trent.

Napoleon però al batè lis fuarcis austriachis guidadis dal Arciduche Carli; dutis lis trupis austriachis si ritirarin dal Tirol e Hofer al scugnè lâ sui monts; i bavarês a tornarin a ocupâ Innsbruck ai 19 di Mai, ma pene che i francês a lerin vie, la rivolte tornà a impiâsi.

Hofer al cjape il comant[cambie | modifiche il codiç]

Hofer al deventà il comandant efetîf dai ribei tirolês, cul sostegn di altris personaçs impuartants come Josef Speckbacher e pre Joachim Haspinger. Al veve cun lui un esercit di cirche 20.000 tirolês, plui uns centenâr di soldâts austriacs che si jerin unîts dopo dal ritîr dal esercit austriac dal Tirol.

A Iselberg, ai 25 di Mai e po ai 29 di Mai, lis trupis di Hofer a baterin di gnûf i bavarês e ju pararin fûr dal paîs. Ai 30 di Mai a tornarin a jentrâ a Innsbruck.

Ai 29 di Mai Hofer al ricêf une letare dal imperadôr che al prometeve che nol varès mai firmât un tratât di pâs che lu obligas a dâ vie il Tirol. L'imperadôr al mande ancje un intendent par guviernâ la regjon e Andreas Hofer al pues tornâ a cjase.

Inte bataie di Wagram ai 6 di Lui Napoleon al bat ancjemò lis trupis austriachis e cul armistizi di Znam firmât ai 12 di Lui il Tirol al torne ai bavarês. Napoleon al mande 40.000 oms tra francês e bavarês par ocupâ la regjon e tornâ a cjapâ Innsbruck.

Cun pocje esitazion, Hofer al torne a combati e i francês a metin une taie su di lui. Ai 13-14 di Avost, i siei oms a batin i francês guidâts dal maressial Lefebvre dopo une bataie di 12 oris sul Bergisel e tornin a Innsbruck.

Hofer si declare Comandant Imperiâl dal Tirol in assence dal governant e par doi mês al controle la regjon dal palaç de Hofburg tal non dal Imperadôr de Austrie. Al proclame gnovis leçs e tassis e al conie lis sôs monedis; al mande ancje doi oms in Grande Bretagne a domandâ jutori. Ai 29 di Setembar al ricêf une medaie dal imperadôr e une gnove promesse che l'Austrie no bandonarà il Tirol.

Ma lis sperancis di Hofer a son ancjemò tradidis ai 14 di Otubar cuant che cul Tratât di Schönbrunn il Tirol al ven di gnûf dât ae Baviere. Lis trupis francesis e bavaris a avanzin ancjemò e Hofer si ritire sui monts, bandonant po lis armis ai 8 di Novembar, daûr de promesse di une amnistie; Hofer al torne te so val e te so ostarie.

Tentatîf finâl e cature[cambie | modifiche il codiç]

Ai 12 di Novebar, Hofer al ricêf di provocadôrs fals rapuarts su vitoriis austriachis, e duncje al prove di gnûf a tirâ dongje trupis ai 15 di Novembar; i risultâts a son però scjars e i francês lu batin: i siei vice comandants si arindin e i domandin di scjampâ sui monts, ma Hofer al continue a dî che il so puest al è tal mieç de so int.

Hofer si plate intun ripâr tai monts de Passeiertal e i francês a anunciin une ricompense di 1500 florins pal so cjâf. Il so vicin Franz Raffl lu tradìs e al dîs a lis autoritâts il puest dulà che si plate. Hofer al ven cjapât des trupis talian ai 19 di Zenâr dal 1810 e mandât a Mantue in cjadenis par presentâsi di front de cort marziâl. Raffl al murarà puar in Baviere 20 agns dopo.

Cort marziâl e esecuzion[cambie | modifiche il codiç]

La fusilazion di Andreas Hofer a Mantue

I uficiâi responsabii de cort marziâl no jerin dacuardi su la sentence, ancje pe grande dignitât tignude dal tirolês, fin cuant che al rivà un messaç di Milan. Chest messaç pâr che al fos dal Vicere, che al trasmeteve i ordins di Napoleon di "dâi un procès just e po sparâi" (Plui in là, Napoleon al disarà al Princip Metternich che Hofer al jere stât condanât a muart cuintri de sô volontât).

Hofer nol domande la grazie, ma dome di evitâ di dâ altris soferencis ae so famee; si presente ai 20 di Fevrâr dal 1820, aes 11, devant dal ploton di esecuzion, tignint in man un crucifìs cuntun maç di rosis. Al refude la bende e al è lui a dâ il comant di sparâ, parcè che l'uficiâl di comant al esitave a dâ l'ordin.

Hofer al diventà un martar in Gjermanie e Austrie e un esempli de lote cuintri dal podê di Napoleon.

Ereditât e monuments[cambie | modifiche il codiç]

Intal 1823, i rescj di Hofer a forin movûts di Mantue a Innsbruck, e intal 1834 la so tombe e fo decorade cuntune statue di marmul. Intal 1818 l'imperadôr austriac al de un titul nobiliâr ae so famee. Une statue di bronç e fo metude sul Bergisel, a Innsbruck, intal 1893, e une grande piture cui moments dal so arest e je picjade tal palaç di Marie Taresie, simpri a Innsbruck. Ogni an a Meran e je une rapresentazion teatrâl al viert su la so figure.

Su Wikimedia Commons al è disponibil contignût multimediâl relatîf a:

Andreas Hofer