Vignesie: diferencis tra lis versions

De Vichipedie, la enciclopedie libare dute in marilenghe.
Contenuto cancellato Contenuto aggiunto
YurikBot (Discussion | contribûts)
p robot Adding: ar, ast, bg, bs, ca, cs, da, de, el, en, eo, es, et, eu, fi, fr, gl, he, hr, hu, id, io, ja, ko, la, lb, li, lt, mk, nl, nn, no, oc, pl, pt, ro, ru, scn, simple, sk, sl, sq, sr, sv, tr, uk, vec, zh
Escarbot (Discussion | contribûts)
p robot Adding: an:Benezia, vo:Venezia
Rie 15: Rie 15:
[[Categorie:Vignesie]]
[[Categorie:Vignesie]]


[[an:Benezia]]
[[ar:البندقية]]
[[ar:البندقية]]
[[ast:Venecia]]
[[ast:Venecia]]
Rie 63: Rie 64:
[[uk:Венеція]]
[[uk:Венеція]]
[[vec:Venezsia]]
[[vec:Venezsia]]
[[vo:Venezia]]
[[zh:威尼斯]]
[[zh:威尼斯]]

Revision dai 19 di Avo 2006 a lis 10:59

Place Sant Marc

Vignesie (par talian Venezia) e je il cjâf lûc de regjon dal Venit e de omonime provincie. E je une citât di 271.251 abitants, che e je logade in part su isulis inte lagune di Vignesie, in part su la tiereferme (in particolâr lis frazions di Mestre e Marghera). La citât e dute la lagune a son stadis declaradis patrimoni mondiâl de umanitât di bande dal UNESCO tal 1979.

Storie

Secont la leiende, Vignesie e nas cuant che par vie de vignude inte Penisule taliane dai Langobarts, tal 568, la int bandone lis citâts, che a son oramai simpri mancul siguris, e cîr un puest plui bon par vivi, par esempli lis isulis; chest al sucêt ancje in Friûl, dulà che la int che scjampe di Acuilee si trasferìs su la isule di Grau.

In chestis zonis une presince umane e jere probabilmentri plui antighe; sta di fat che cul timp, cualchidun al tornà su la tiere, altris si stabilirin su lis isulis e deventarin pescjadôrs o marinârs; cul timp la citât deventà simpri plui grande e rispietade ator pal Adriatic e ancje plui lontan, fin a deventà la Serenissime republiche venete.

Une gondole

Vignesie vuê

In zornade di vuê, Vignesie e à pierdût un grum di impuartance; e reste la capitâl de regjon, ma la popolazion tal centri storic e je in continue diminuzion, cuntun aument invezit a Mestre e Marghera, che a son deventâts impuartants centris dal terziari e de industrie. Il stes ambient de lagune al è in pericul, par vie dal incuinament, de erosion causade da lis ondis e v.i.