Semafar

De Vichipedie, la enciclopedie libare dute in marilenghe.
Lûs di transit.

Un semafar al è un dispositîf mecanic o eletric che al regole il trafic dai veicui e dai pedon s intes croseris. Il gjenar plui comun di semafar al è chel cun trê lûs di colôr:

  • Vert, par lâ indevant
  • Ros, par fermâsi
  • Zâl o narançon come passaç intermedi tra vert e ros (e in ciert paîs ancje doprât par segnalâ che al sta par vignî il vert).

Il zâl al ten un significât diviers a seconde se al è intermitent (par indicâ di lâ planc, sta atents) o fis (fermâsi, se la nestre velocitât nus permet di fâlu cun sigurece).

Semafar a Taipei.

Il prin semafar s puedin jessi consideradis lis lûs di transit instaladis devant dal parlament britanic a Westminster; la idee e fo dal inzegnîr J.P. Knight, specialist di segnâi feroviaris. Chest argagn al scomence a funzionâ ai 10 di Dicembar dal 1868, al imitave i segnâi su lis feradis e veve lis lûs a gas di colôr vert e ros impiadis dome vie pe gnot. La sô vite e fo curte, parcè che dopo pôc timp al esplodè par vie di un sfortunât incident, copant un puliziot; chest al ferme il disvilup de idee fintremai la invenzion de automobil. Il prin semafar moderni al fo instalât ai 4 di Avost dal 1914, a Cleveland, tai Stâts Unîts. Al gjestive il trafic tra il viâl Euclides e la vie 105 Est. Al veve dôs lûs, une rosse e une verde, montadis parsore di un supuart a forme di braç. Al veve mandave fûr ancje dai suns par segnalâ cui che stave passant

Su Wikimedia Commons al è disponibil contignût multimediâl relatîf a:

Semafar