Vai al contenuto

Peste Nere

De Vichipedie, la enciclopedie libare dute in marilenghe.
Cussi' jere mostrade le peste nere in te Bibie di Toggenburg (1411)

Cu la peraule Peste Nere o ancje Muart Nere,si fevele de epidemie che ,jefri dal 1347 al 1352,al a corût ator di dute l' Europe copant amancul un tiarç de popolazion dal continent.Si sa che ancje te Asie e tal Orient son rivadis epidemiis compagnîs,fasint pensâ a une epidemie di puartade mondiâl.

Si sa che,pui o mancul,le popolazion de Europe jere ae epoche,atôr di 75-80 milions.Le peste nere a fât 25-30 milions di muarts. In te Etât di Mieç jere doprade le peraule grande pestilence .Scritôrs danês e svedês forin i prins a doprâ le peraule muart nere (mors atra sarês a dî muart sbalsamade).Le peraule Nere e je stade zontade par spiegâ lis suferencis e il terôr di cheste epidemie in tal 1347-53.

In tal 1832 il miedi todesc J.F.K Hecker cjape cheste definizion in un sô articul parsore le epidemie di peste dal 1347-53 clamât La Muart nere,publicât tal periodi di une epidemie di colere.Cheste definizion,alore ,je stade une vore doprade.Lis peraulis Black Death e Schwartzer Tod forin dopradis,sore dut in tes bandis dula' si fevele inglês e todesc par intindi le epidemie d peste dal XIV secul.

Le peste je causade dal bateri Yersinia pestis trasmitude al om traviers des pulçs des surîs e des pantianis.

La medisine medieval e la cuarantene

[cambie | modifiche il codiç]

Inte Etât di Mieç, la sience e la medisine no cognossevin i bateris. I miedis a crodevin che la peste e fos trasmitude par vie des "miasmis" (l'ajar o ancjie le puce , lis esalazions tossichis) o par vie di une strane posizion dal soreli e dai planetis tal cîl.

Il Miedi de Peste. Un miedi vistût di neri cun une mascare cul bec (XVII secul)

Par parâsi dal contagjo, i miedis metevin vistîts curiôs e dopravin une mascare cul bèc , indula' metevin jerbis e stomblavin la int a doprâ remedis , come respirâ profums, brusâ jarbis aromatichis o fâ jessi il sanc cun las sglinfis (i salassi), fasint invezit in mût di rindi pui debil il cuarp dei malâts.

La nassite de cuarantene

[cambie | modifiche il codiç]

Le uniche maniere par blocâ la Muart Nere al jere chel di isolâ las personis e lis nâfs. La citât di Raguse (inte Dalmazie, odierne Dubrovnik), tal 1377, e je stade la prime a promovi la leç che ducj i parons di nâf e i viazadôrs a vessin di vivi un periodi di isolâment intun lûc isolât devant de citât par 30 dîs (la trentina).

Pôc timp daspò, la Republiche di Vignesie e à puartât chest periodi a 40 dîs, fasint cognossi tal mont la peraule cuarantene (deventade te lenghe venite quarantena). Vignesie e à ancje creât il prin lazarêt storic, une isule tal mâr Adriatic , dulà che si tignive i malâts par no sparniçâ il contagjo inte citât.