Zardinaç

De Vichipedie, la enciclopedie libare dute in marilenghe.
Un biel sclopon

Lavorâ tal zardin a vûl dì viodi des rosis e des plantis ornamentâls. E je une ativitât che i plui a fasin par passetimp e cualchidun al fâs par mistîr.

Le diference ca je cun la agricolture e in particolâr cun la coltivazion des rosis, a stâ tal fat che tai zardins no si metin grandis estension di plantis, ma si trate di meti dongje e tirà su diviersis tips di rosis cun fin soredut ornamentâl e a fâlu ben a vûl snait par sielzi lis plantis justis.


Storie dal zardinaç[cambie | modifiche il codiç]

Un zardin Zen gjaponês

Il zardin, come puest par divertîsi o par polsà al nas te antichitât. Famôs a jerin par esempli i zardins di Babilonie. Te antighe Grecie si cjatavin zardins tes cjasis dai siôrs, a jerin ancje numerôs zardins publics di spes dongje i templis e cun bielis statuis e fontanis.

I zardins si cjatin ancje tes cjasis dai romans dulà che si usave taià lis plantis in mût di riprodusi sienaris de mitologjie.

Durant la etât di mieç i zardins si cjatavin dentri lis abaziis o i cjastiei. Cul rinassiment si comencin a fâ i zardins ale taliane dulà che te progjeatazion si dopre la gjeometrie e la prospetive par creà des viodudis spetacolaris.

Tai secui seguitîfs la art dal zardinaç si disvilupe une vore prime in France e dopo in Ingletiere.

Vie pal mont si cjatin altri manieris di viodi i zardins. Si va da chei grancj dai palaç dai princips persians, arabs e cinês a chei completamentri diferents dai gjaponês che an par fonde la filosofie Zen.

Vôs leadis[cambie | modifiche il codiç]