Figâr

De Vichipedie, la enciclopedie libare dute in marilenghe.
Dai fics
  • Non furlan : Figâr o ben Fiâr
  • Non sientific : Ficus carica


Il figâr, de famee des moracee, al ven su di spes di bessôl tes regjons temperadis e cjaldis. A chenti,in Friûl, al cres ben tal plan e tali fonts vâl da mont mezane e basse.

Plante no masse grande, vâl a di alte cinc sîs metris, si preferìs cuntune ramadure scompagnade. Il tronc cuviert di une scusse grîse clare, al à ramaçs che si plein cence crevâsi. Lis fueis, de carateristiche forme palmate, a son lungjis ancje vincjecinc centimetris, a cinc antis e cui cortôrs a pene dentelâts. Inmò il colôr al è vert clâr.

Tal fiâr, a esistin dôs cualitâts di flôrs che a vegnin su sore plantis difarentis: la prime e conten nome rosis feminîlis; la seconde e à invezit rosis masculinis e feminîls sterpis. Il polvar di semence (pulin) si stramude a travêrs un inset che al lasse i siei ûfs parsore i flôrs.

La pome si clame fîc, e e je formade di dut il flôr che madurintsi si è jemplât di tantis piçulis semencis che a fasin un dutun cu la polpe une vore inzucarade. Lis pomis dal figâr a puedis jessi di colôr vert (fîcs blancs)o viole scûr e brun (fîcs neris).