De Vichipedie, la enciclopedie libare dute in marilenghe.

Il al è il timp che la Tiere a implee par fâ un zîr di 360 grâts atôr dal so as. Il simbul al è "d" e al è acetât l'ûs dal dì dal Sisteme Internazionâl, ancje se la unitât di misure dal timp tal SI al sarès il secont. Il non al ven dal latin dies, e cheste forme si cjate ancje in une vore di lenghis indo-europeanis.

A secont de maniere che si lu calcole a son diviers tips di dì. Il dì siderâl, il dî solâr e il dì solâr medi.

Dì solâr medi[cambie | modifiche il codiç]

Il dì solâr medi al è fat di 86.400 seconts e al ven doprât par calcolâ il timp e lis datis. La rotazion reâl de Tiere e je un fregul plui lente, di cirche 1,7 seconts ad an. Par chest dal 1972 in ca a son stâts dai agns dulà che al si è zontât un secont, fin al 2007 a son stâts zontâts 23 seconts.

Dì solâr[cambie | modifiche il codiç]

Il dì solâr al il timp che al sta il Soreli par passà par dôs voltis sul stes meridian. Si à di savê che intant che la Tiere e zire sul so as e si sposte su la sô orbite atôr dal Soreli par chest il dì solâr al è un ninin plui lunc di chel siderâl.

Dì siderâl[cambie | modifiche il codiç]

Il dì siderâl al è chel che al passe fra il passaç par dôs voltis di une stele atôr dal stes meridian. Di fat il dì siderâl nol è regolâr parcè che al patìs la influence des mareis lunârs e i svariaments dal moviment de Tiere che a son di lunc dal an.