The Rolling Stones

I The Rolling Stones (scrit spes ancje dome Rolling Stones) a son une clape di rock britaniche, nassude a Londre tal 1962.
Considerâts un dai grups plui impuartants e influents de storie de musiche popolâr dal secul XX e dal secul XXI, i Rolling Stones a àn fat nassi, insiemit cun i Beatles, la deventâde "British Invasion" e a àn redefinît la figure de clape rock scure, ribele e basâde sul blues.

Storie
[cambie | modifiche il codiç]Lis origjins e la nassite de ribelion (1962-1965)
[cambie | modifiche il codiç]
Il grup al nâs de union dal cjantant Mick Jagger, dal ghitarist Keith Richards, dal polistrumentist Brian Jones, dal bassist Bill Wyman e dal batarist Charlie Watts. Il non al è un omaç a la cjançon “Rollin' Stone” dal innomenât ghitarist di blues Muddy Waters.
Dai siei prins agns, la clape si fâs cognossi cun un “sound “crût e salvadi rispiet a la melodie plui nete des clapis de epoche, deventant svelt la alternative sporcje, rebele e "pericolose" ai Beatles. Tal 1965, cul singul "(I Can't Get No) Satisfaction" (caraterizât dal famôs riff di ghitare distuarte di Richards, creât cul imprest di un fuzzbox), il grup al ricêf un sucês clamorôs in dut il mont, stabilintsi tal dâ fûc al rock and roll moderni.
La etât d'aur (1968-1972)
[cambie | modifiche il codiç]
Daspò de jessite e de tragjiche sventure di Brian Jones tal 1969 (rimplaçât dal zovin e bravissim Mick Taylor), la clape e regjistre un dople tritic di oparis mestre che a àn dât la sô sglonfante impronte al rock de epoche:
- Beggars Banquet (1968), caraterizât de cjançon iconiche “Sympathy for the Devil”.

- Let It Bleed (1969), cun cjançons come “Gimme Shelter” e “You Can't Always Get What You Want”.
- Sticky Fingers (1971), cu la sô copertine dissacrante dissegnâde di Andy Warhol e cjançons come “Brown Sugar” e “Wild Horses”.
- Exile on Main St. (1972), un dople disc considerât un dai capilavôrs d'autore in assolût de storie dal rock, fusionant blues, country, gospel e rock.
Svilups cundiplui (dai agns '80 al dì di vuê)
[cambie | modifiche il codiç]Scomençâ dal 1975, Mick Taylor al ven rimplaçât dal ghitarist Ron Wood, che al deventarà un component in mût fîs tal grup. Tai agns '80, la clape e dâ fûc a grancj albums di sucês cumiziâl come Tattoo You (1981, cul singul “Start Me Up”) e e devente famose par i siei grancj e colossâi spetacui live tai stadiis, in mût dople d'acordi cuntun public di ogni etât.
Ancje cul passâ dal timp e la tragjiche muart dal storic batarist Charlie Watts tal 2021, i Stones no si son fermâts. Tal 2023 a àn publicât un gnûf album di ineditis, Hackney Diamonds, dante la fuarce de sô identitât e tignint vîf l'aspiet di un dai grups plui longevis e inagjibii dal rock.
Carateristichis musicâls
[cambie | modifiche il codiç]La carateristiche plui impurtante dal sôn dai Rolling Stones e je la sô indissolubil lidrîs tal blues merecan (Muddy Waters, Robert Johnson, Chuck Berry). I pilastris de sô musiche a son:
- La vôs e il carisme di Mick Jagger: teatrâl, energjic, animal dal palc e inimitabil esecutôr.
- L'intreç de ghitare (weaving): la tecniche screade di Keith Richards e Brian Jones (e daspò con Ron Wood) dulà che las dôs ghitaris no son dividudis in mût net tra soliste e ritemiche, ma si fusiunin alternant i ròls in mût continui.
- Il ritmi strissinant: la base ritemiche biele svelte creade dal bas di Bill Wyman e dal ritem di batarie di Charlie Watts, influenzât dal jazz.
Discografie essenziâl
[cambie | modifiche il codiç]
1964 – The Rolling Stones
1965 – Out of Our Heads
1968 – Beggars Banquet
1969 – Let It Bleed
1971 – Sticky Fingers
1972 – Exile on Main St.
1978 – Some Girls
1981 – Tattoo You
1994 – Voodoo Lounge
2023 – Hackney Diamonds