Vai al contenuto

Strument musicâl

De Vichipedie, la enciclopedie libare dute in marilenghe.
Anne Vallayer-Coster, Attributi della musica, 1770. Cheste nature muarte mostre tancj struments barocs tant che il cuar naturâl, il flaut traviers, la musete, il violin ed il liût

Un strument musicâl al è un ogjet costruît o adatât cul fin di prodûsi suns par fâ de musiche. In teorie, ogni ogjet che al fâs un sun al podarès jessi doprât tant che strument musicâl, ma la peraule e indiche soretut chei ogjets creâts a pueste e dotâts di une struture par dâ un control drit e precision al musicist. La discipline che studie i strumens musicâi e la lôr storie e à il nom di organologjie.

Storie e evoluzion

[cambie | modifiche il codiç]

La preistorie

[cambie | modifiche il codiç]
Flauto di Divje Babe, il strument musicâl plui antîc cognossût

Lis origjins dai strumens musicâi a van indaûr te preistorie. I prins oms a dopravin la vôs e las sôs mans par fâ ritmi, ma a àn scomençât a dore a doprâ ogjets de nature:

  • Claps e lens: Batûts jenfri di lôr par dâ il ten de danze.
  • Os sbusâts: Trovâts in diviers sîts archeologjics (tant che la flauto di Divje Babe, fât cun l'os di un ors de caverne e datât a plui di 40.000 agns indaûr), che a son i antenâts dal flaut moderno.
  • Pielis di tieris teseis: Su tondins di len o di zucis sùtis par creâ i primis tambûrs.

L'antichitât e l'etât di mieç

[cambie | modifiche il codiç]

Cun lis grandis civiltâts de antichitât (tal Egjit, inte Grecie antighe e a Rome antighe), i struments a deventan plui complès. A nassin i primis strumens a cuarde tant che la lire e la cetre, e la musiche e devente un element religjôs e militâr impuartant.

Inte Etât di Mieç, cul devent des gnovis tecnichis, a nassin e vegnin svilupâts struments tant che il liût, lis primis glesies cun grancj organs a canis e lis primis formis di viola.

L'etât moderne e la rivoluzion eletriche

[cambie | modifiche il codiç]

La revoluzion industriâl de fin dal Secul XVIII e à sveltît la produzion e miorât lis tecnichis ancje in musiche. Al è in chest periodi che al nàs il pianofuart moderni e i strumens a ôton (tant che la trombe e il trombon) a cjatin i piscj e lis valvolis par fâ dutis las notis de scjale. La grande svolte definitive e rive tal XX secul cun l'ûs de eletricitât: la nassite de ghitare eletriche, dal bas eletric e dal sintetizadôr e à cambiât par simpri la forme des gnovis formis musicâls, deventant il fondament de musiche pop, rock e blues.

La Classificazion Hornbostel-Sachs

[cambie | modifiche il codiç]

Par catalogâ ducj i strumens dal mont in mût scientific, tal 1914 i studiosis Erich von Hornbostel e Curt Sachs a àn creât un sisteme di dirit dividût in cinc grandis familiis, basât su "ce che al vibre" par prodûs il sun:

Idiograms (o Idiofons)

[cambie | modifiche il codiç]

Il sun al ven fûr de vibrazion dal cuarp stess de strument, cence l'ûs di cuardis o membranis (tant che i cymbals/plâts, il triangul, la marimba o il gongi).

Membranofons

[cambie | modifiche il codiç]

Il sun al è prodût de vibrazion di une piel o une membrane tirâde (tant che ducj i gjenars di tambûrs, il bodhrán o i timpanis).

Il sun al ven fûr de vibrazion di une o plui cuardis tirâdis (tant che la ghitare, il violin, il pianofuart o l'arpe). Las cuardis a podon jessi sgarfâdis, sunâdis cun l'archeton o batûdis (come tal câs dal pianofuart).

Il sun al è prodòt dal moviment de aere dentri dal strument (tant che il flaut, la trombe, la cornamuse o il clarinet).

Il sun al ven prodût o mudât in mût dret midian i circuîts e l'eletricitât (tant che il sintetizadôr, la ghitare eletriche o i campionadôrs moderne).

Vôs correladis

[cambie | modifiche il codiç]

Bibliografie

[cambie | modifiche il codiç]

Sachs, Curt, The History of Musical Instruments, W. W. Norton & Company, 1940.

Baines, Anthony, Musical Instruments Through the Ages, Penguin Books, 1961.