Pieri Savorgnan di Breçâ: diferencis tra lis versions
scomençât la vôs |
lât indevant |
||
Rie 2: | Rie 2: | ||
==Biografie== |
==Biografie== |
||
Nassût a Rome, al jere il setim fi dal cont [[Ascani Savorgnan di Brazzà]], un nobil de famee dai Savorgnans che controlave la citât di [[Udin]]; in graciis ai contats dal pari in [[France]], Pieri al rivà a jentrâ inte academie navâl di Brest, in [[Bretagne]], e daspò al diplome al fo assegnât ae [[nâf]] ''Jeanne d'Arc'', direte in [[Algjerie]]; culì al fo sconvolt da lis |
Nassût a [[Rome]], al jere il setim fi dal cont [[Ascani Savorgnan di Brazzà]], un nobil de famee dai Savorgnans che controlave la citât di [[Udin]]; in graciis ai contats dal pari in [[France]], Pieri al rivà a jentrâ inte academie navâl di Brest, in [[Bretagne]], e daspò al diplome al fo assegnât ae [[nâf]] ''Jeanne d'Arc'', direte in [[Algjerie]]; culì al fo sconvolt da lis esecuzions di bande da lis trupis francesis dai ribei in [[Cabilie]]. |
||
La sô mission successive e fo su la nâf ''Venus'', che si fermave spes intal [[Gabon]], e tal [[1874]] Savorgnan di Brazzà al fasè doi viaçs dilunc i flums Gabon e Ogoue. Pôc daspò al domandà il permès al govern par esplorâ l'Ogoue fin a lis risultivis, e in gracie a amîs potents, come Jules Ferry e Leon Gambetta, al rivà a otignî il permès e ancje une part dai fonds che i coventavin, cuvierzint il rest cui siei bêçs. Al deventà ancje citadin francês, sielzint di voltâ par [[Lenghe francese|francês]] ancje il so non. |
|||
Cheste spedizion e durà trê agns, dal [[1875]] al [[1878]], cu la compagnie dome di un [[miedi]], di un naturalist e di un cuatri fants [[senegal]]ês, plui tessûts in [[coton]] e imprescj di doprâ come mieçs pal [[barat]]; Pieri al le une vore jentri, fasinant e fevelant spes cui natîfs. |
|||
[[Categorie:Biografiis]] |
[[Categorie:Biografiis]] |
||
[[Categorie:Esploradôrs]] |
|||
[[de:Pierre Brazza]] |
|||
[[en:Pierre Savorgnan de Brazza]] |
|||
[[fr:Pierre Savorgnan de Brazza]] |
|||
[[gl:Pierre Savorgnan de Brazza]] |
|||
[[hu:Pierre Savorgnan de Brazza]] |
Revision dai 24 di Mai 2006 a lis 19:27
Pieri Savorgnan di Brazzà (Pietro Paolo Savorgnan di Brazzà, plui cognossût sicu Pierre Paul François Camille Savorgnan de Brazza) (26 di Zenâr 1852 - 14 di Setembar 1905) al fo un esploradôr talian di famee furlane nobile, naturalizât francês. Lui al fo il prin a vierzi lis esplorazions de rive di drete dal Flum Congo, che a saran la base pes coloniis francesis inte Afriche ocidentâl. Il sô segn distintîf e jerin lis buinis manieris, la amabilitât, il fasin fisic e la ricercje di un contat pacific cu lis popolazions africanis.
Biografie
Nassût a Rome, al jere il setim fi dal cont Ascani Savorgnan di Brazzà, un nobil de famee dai Savorgnans che controlave la citât di Udin; in graciis ai contats dal pari in France, Pieri al rivà a jentrâ inte academie navâl di Brest, in Bretagne, e daspò al diplome al fo assegnât ae nâf Jeanne d'Arc, direte in Algjerie; culì al fo sconvolt da lis esecuzions di bande da lis trupis francesis dai ribei in Cabilie.
La sô mission successive e fo su la nâf Venus, che si fermave spes intal Gabon, e tal 1874 Savorgnan di Brazzà al fasè doi viaçs dilunc i flums Gabon e Ogoue. Pôc daspò al domandà il permès al govern par esplorâ l'Ogoue fin a lis risultivis, e in gracie a amîs potents, come Jules Ferry e Leon Gambetta, al rivà a otignî il permès e ancje une part dai fonds che i coventavin, cuvierzint il rest cui siei bêçs. Al deventà ancje citadin francês, sielzint di voltâ par francês ancje il so non.
Cheste spedizion e durà trê agns, dal 1875 al 1878, cu la compagnie dome di un miedi, di un naturalist e di un cuatri fants senegalês, plui tessûts in coton e imprescj di doprâ come mieçs pal barat; Pieri al le une vore jentri, fasinant e fevelant spes cui natîfs.