V: diferencis tra lis versions
Contenuto cancellato Contenuto aggiunto
p Robot: o zonti: lt, mzn, se, zh-yue |
|||
Rie 68: | Rie 68: | ||
[[kw:V]] |
[[kw:V]] |
||
[[la:V]] |
[[la:V]] |
||
[[lt:V]] |
|||
[[mzn:V]] |
|||
[[nah:V]] |
[[nah:V]] |
||
[[nl:V (letter)]] |
[[nl:V (letter)]] |
||
Rie 78: | Rie 80: | ||
[[ru:V (латиница)]] |
[[ru:V (латиница)]] |
||
[[scn:V]] |
[[scn:V]] |
||
[[se:V]] |
|||
[[sh:V]] |
[[sh:V]] |
||
[[simple:V]] |
[[simple:V]] |
||
Rie 93: | Rie 96: | ||
[[yo:V]] |
[[yo:V]] |
||
[[zh:V]] |
[[zh:V]] |
||
[[zh-yue:V]] |
Revision dai 11 di Lui 2008 a lis 13:29
|
Il V al è il vincjesim secont segn dal alfabet furlan.
Storie
La letare V e derive dal semitic Waw.
Tai latins e vegnive doprade par rapresentâ doi suns: \v\ e \u\. Dome dal etât di mieç si scomençà a doprâ un gnûf segn, l'atuâl "U". Fin tal XVIII secul, purpûr, la letare "V" e jere doprade dome tal inizi de peraule, mintri che la "U" e figurave tal mieç o te fin des peraulis: in chest mût, la moderne peraule "unic", par esempli, e vignive scrite vnic, o la peraule "savôr" e deventà sauôr.
Dome daspò dal 1700 la "V" e fo doprade par indicâ il sun consonantic e la "U" par il sun de vocâl.
Significâts
Chimiche
- V al è il simbul dal vanadi
Fisiche
- v al è la variabil de velocitât
- V al è il simbul dal volum e dal potenziâl eletric
Matematiche
- V, tai numars romans, al rapresente il numar 5
Metrologjie
- V al è il simbul dal volt, unitât di misure dal potenziâl eletric
Traspuarts
- V al è la targhe automobilistiche internazionâl de Citât dal Vatican