Variants dal furlan: diferencis tra lis versions
p gjavât Stub |
pNessun oggetto della modifica |
||
Rie 12: | Rie 12: | ||
*Il [[furlan gurizan]] e chel de basse |
*Il [[furlan gurizan]] e chel de basse |
||
*Il [[furlan de Ciargne|cjargnel]] |
*Il [[furlan de Ciargne|cjargnel]] |
||
*Il [[furlan concuardiês]] che si dopre [[di là da |
*Il [[furlan concuardiês]] che si dopre [[di là da l'aghe]]. |
||
Il [[furlan centrâl]] al è chel de coinè leterarie classiche e al è chel plui dongje al [[furlan standard]] doprât tai documents uficiâi. |
Il [[furlan centrâl]] al è chel de coinè leterarie classiche e al è chel plui dongje al [[furlan standard]] doprât tai documents uficiâi. |
Revision atuâl dai 11 di Zen 2007 a lis 19:56
Il furlan al è une lenghe che e jê struturade in dute une schirie di dialets o, par doprâ la terminologjie che a ven par solit impleade, in variants locâls.
Al reste dut câs un sisteme linguistic avonde omogjeni, intant parcè che al è avonde diferent di dutis lis lenghis convicinis e dopo parcè che i furlans, ancje cuant che a fevelin des variants une vore diferentis, a rivin simpri a capîsi e a comunicâ fra di lôr ogniun doprant la proprie varietât.
Cuant che invezit a fevelin cuntun forest a bandonin il furlan passant a un altre des lenghis che san plui dongje a che dal ospit.
Si pues disi che cuasit ducj i paisuts de Furlanie a dopredin une variant diferente e dut câs i fevelants furlan a son par solit bogns di visâsi subit di chestis diferencis ancje cuant che a son piçulis.
A son però des grandis fameis che a cjapin dentri scuasit dutis lis variants dal furlan e che a son:
- Il furlan centrâl
- Il furlan gurizan e chel de basse
- Il cjargnel
- Il furlan concuardiês che si dopre di là da l'aghe.
Il furlan centrâl al è chel de coinè leterarie classiche e al è chel plui dongje al furlan standard doprât tai documents uficiâi. Lis diferencis fra lis varietâts a son sei fonologjichis sei morfologjichis.
| |||
Gramatiche | Alfabet | Storie | Lessic furlan | Toponims | Vocabolari furlan |