Transistôr: diferencis tra lis versions
p robot Adding: scn:Transìsturi |
p robot Adding: el:Τρανζίστορ, ur:منتقزاحم |
||
Rie 20: | Rie 20: | ||
[[da:Transistor]] |
[[da:Transistor]] |
||
[[de:Transistor]] |
[[de:Transistor]] |
||
[[el:Τρανζίστορ]] |
|||
[[en:Transistor]] |
[[en:Transistor]] |
||
[[eo:Transistoro]] |
[[eo:Transistoro]] |
||
Rie 55: | Rie 56: | ||
[[tr:Transistör]] |
[[tr:Transistör]] |
||
[[tt:Tranzistor]] |
[[tt:Tranzistor]] |
||
[[ur:منتقزاحم]] |
|||
[[zh:晶体管]] |
[[zh:晶体管]] |
Revision dai 29 di Nov 2006 a lis 10:12
Il transistôr al è un dispositîf a stât solit componût di semicondutôrs, che al pues jessi doprât pe amplificazion, pe stabilizazion dal voltaç, pe modulazion dai segnâi, come interutôr e par un grum di altris funzions. E lavore come une valvole variabil, che a seconde dal voltaç in ingrès, e controle la corint che scor di une sorzint di voltaç colegade. I transistôrs a puedin jessi fats sei come components separâts sei come parts di un circuit integrât.
Introduzion
I transistôrs si dividin in dôs grandis categoriis: i BJT (bipolar junction transistors) e i FET (dal inglês field effect transistor), che a son une creazion plui gnove e stan deventant simpri plui doprâts intes variis aplicazions derivadis. I transistôrs a son caraterizâts di trê terminâi e a forin scuvierts par câs tal 1939 di Russel Ohl, che al stave esaminant la conducibilitât di un cristal di silici cuntune sfrese tal mieç (cheste e jere in pratiche une rudimentâl junzion P-N, che e je la base di dute la fisiche dai semicondutôrs).