Berlin: diferencis tra lis versions
p r2.7.2) (Robot: o zonti: mzn:برلین |
p r2.7.1) (Robot: o zonti: iu:ᐱᕐᓖᓐ |
||
Rie 46: | Rie 46: | ||
{{Leam VdC|sk}} |
{{Leam VdC|sk}} |
||
{{Leam VdC|vi}} |
{{Leam VdC|vi}} |
||
⚫ | |||
⚫ | |||
[[ab:Берлин]] |
[[ab:Берлин]] |
||
Rie 125: | Rie 128: | ||
[[is:Berlín]] |
[[is:Berlín]] |
||
[[it:Berlino]] |
[[it:Berlino]] |
||
[[iu:ᐱᕐᓖᓐ]] |
|||
[[ja:ベルリン]] |
[[ja:ベルリン]] |
||
[[jbo:berlin]] |
[[jbo:berlin]] |
||
Rie 144: | Rie 148: | ||
[[lad:Berlin]] |
[[lad:Berlin]] |
||
[[lb:Berlin]] |
[[lb:Berlin]] |
||
⚫ | |||
[[lg:Berlin]] |
[[lg:Berlin]] |
||
[[li:Berlien]] |
[[li:Berlien]] |
||
Rie 238: | Rie 241: | ||
[[uz:Berlin]] |
[[uz:Berlin]] |
||
[[vec:Berlin]] |
[[vec:Berlin]] |
||
⚫ | |||
[[vi:Berlin]] |
[[vi:Berlin]] |
||
[[vls:Berlyn]] |
[[vls:Berlyn]] |
Revision dai 23 di Avr 2012 a lis 08:33
Berlin | |
---|---|
Non ufiziâl: | Berlin |
Stât: | Gjermanie |
Superficie: | 891,85 km2 |
Popolazion: - Totâl - Densitât |
(2010) 3.440.441 ab. 3.818 ab./km2 |
Coordenadis gjeografichis: | 52°31′00″N 13°25′00″E / 52.51667°N 13.41667°ECoordenadis: 52°31′00″N 13°25′00″E / 52.51667°N 13.41667°E |
Sît istituzionâl |
Berlin e je la citât plui grande e la capitâl de Gjermanie. E je une des trê citât-stât de federazion todescje.
Gjeografie
La citât e je logade su lis rivis dal flum Sprea, tal nord-est de Gjermanie; il sô teritori al è dal dut circondât dal stât dal Brandeburc.
Aministrazion
Il sindic de citât (Regierender Bürgermeister, "Sindic rezidôr"), la zonte (Senat) e il consei dal comun (Abgeordnetenhaus, "Cjamare dai deputâts") a son i organs di aministrazion de citât e ancje chei dal Land. Il sindic al è in chest mût ancje il president dai ministris, la zonte comunâl e je ancje il Guvier e il consei comunâl al è ancje Parlament.
Storie
Berlin e fo fondade atôr dal 1200: te origjin a jerin dôs citâts difarentis, Berlin e Cölln, che a forin unificadis tal 1307. Al dì di vuê nol è restât tant de urbanistiche e architeture dai secui passâts, soredut par vie des savoltaments de storie todescje tal XX secul.
Daspò di jessi stade la residence dai re di Prussie, Berlin e fo proclamade tal 1871 la capitâl dal Imperi Gjermanic, condizion che e fo mantignude ancje tal timp de Republiche di Weimar e sot dal regjim nazist: propite par vie di cheste impuartance politiche e sociâl e fo stade une des citâts plui bombardadis vie par la seconde vuere mondiâl.
Ae fin da la vuere, la citât e fo dividude in doi tocs: la bande est e deventà la capitâl de Republiche Democratiche Todescje, mintri che la capitâl de Republiche Federâl Todescje e fo spostade a Bonn. Vie par la Vuere Frede, Berlin Ovest e fo une isole di ocident in là de coltrine di fier. La separazion de citât e deventà plui visibil cuant che, il 14 di Avost dal 1961, il guvier de Gjermanie Est a scomençà a fâ su il mûr di Berlin. Daspò de cjadude dal mûr tal 1989 e cu la riunificazion, Berlin e je tornade a jessi la capitâl de Gjermanie unide.
Traspuarts e infrastruturis
Te ricostruzion seguide ae ultime vuere mondiâl e je stade dade particolâr impuartance ae viabilitât e al traspuart public: difat, al dispiet de sôs dimensions di metropoli, il trafic nol è mai congjestionât, ancje par vie de rêt di traspuart public soterani e di superficie une vore svilupât. Chest i cinc diviersis veicui di traspuart public che si cjatin a Berlin:
- U-Bahn: metropolitane soteranie
- S-Bahn: metropolitane di superficie
- Tram: clamâts Straßenbahn, cuntune rêt ae avanguardie, svilupade soredut te zone Est
- Autobus: a davuelzin soredut il servizi di smistament tai cuartîrs periferics
- Traghets: di ûs purementri turistic
Viôt ancje
Leams
- (todesc) (inglês) Sît ufiziâl de citât