Storie moderne: diferencis tra lis versions

De Vichipedie, la enciclopedie libare dute in marilenghe.
Contenuto cancellato Contenuto aggiunto
Barbarigo (Discussion | contribûts)
Barbarigo (Discussion | contribûts)
Rie 142: Rie 142:
* 1578 - Filip II nomêe Alesandri Farnês governatôr dai Paîs Bâs spagnûi .
* 1578 - Filip II nomêe Alesandri Farnês governatôr dai Paîs Bâs spagnûi .


* 1579 - lîs provincis setentrionâls dai Paîs Bâs spagnui si distachi da chês meridionâls.Le Olande si declare indipendente de Spagne.
* 1579 - lîs provincis setentrionâls dai Paîs Bâs spagnui si distachi da chês meridionâls.Le Olande si declare indipendente de [[Spagne]].


* 1580 - Daspo la muart dal re dal Portogal Idrî I , Filip II puarte insomp le anesion dal Portogal.
* 1580 - Daspo la muart dal re dal Portogal [[Idrî I]], Filip II puarte insomp le anesion dal Portogal.


* 1584 - Mûr il zar Ivan il Teribil e par le Russie scomence un periodo di sdavàs .
* 1584 - Mûr il zar Ivan il Teribil e par le [[Russie]] scomence un periodo di sdavàs .


* 1587 - Elisabete I fâs tajâ il cjâf a sô cusine Marie Stuart.
* 1587 - [[Elisabete I]] fâs tajâ il cjâf a sô cusine Marie Stuart.


* 1588 - Filip II mande la sô flote , le ''Invencibile Armada'' cuintri Elisabete I par punizion , par vê tajât il cjâf a sô cusine Marie Stuart. Ma l' ''Invencible Armada '' ven batude e scomence la paronance inglese parsore i mârs.
* 1588 - [[Filip II]] mande la sô flote , le ''Invencibile Armada'' cuintri Elisabete I par punizion , par vê tajât il cjâf a sô cusine Marie Stuart. Ma l' ''Invencible Armada '' ven batude e scomence la paronance inglese parsore i mârs.


* 1589 - Idrî III ven copât da un frari domenican .
* 1589 - Idrî III ven copât da un frari domenican .


* 1593 - Idri di Borbon si convert al catolicesim e devente re di France cul non di Idrî IV .
* 1593 - Idri di Borbon si convert al catolicesim e devente re di France cul non di [[Idrî IV[.


* 1597 - Emanazion dal Edit di Nantes de bande di Idrî IV , che sancìs la libertât di religjon ai ugonots , Fin de vueris di religjon in France .
* 1597 - Emanazion dal Edit di Nantes de bande di Idrî IV , che sancìs la libertât di religjon ai ugonots , Fin de vueris di religjon in France .


* 1600 - Fondazion de Compagnie des Indîs Orientâls.
* 1600 - Fondazion de Companie Inglese des Indîs Orientâls.

* 1602 - Fondazion de Companie Olandese des Indîs Orientâls.

Revision dai 10 di Lui 2011 a lis 00:41

Cun le peraule 'Storie Moderne si ûl intindi chel periodo di timp che al scomence cun la fin de Etât di Mieç ( atôr dal 1453 o ancje tal 1492 cun la Scuvierte des Americhis ) par finî atôr de fin dal secull XVIII o i prins agn dal secul XIX.Chest periodo al è caraterizât de formazion dai Stâts nazionâi in Europe.Le storie moderne al è considerât il periodo dai acadiments politics pui impuartants , che an puartât a le societât contemporanee.

Cronologjie

  • prime metât dal '400 - nassite Umanesim
  • 1456 - Guntemberg al stampe une copie de Bibie.
  • 1462 - Al nâs il prin Mont di Pietât , fondât dai Francescans a Perugje.
  • dal 1470 al 1473 difusion de stampe.

alçe su i florentins cuintri la siorie dai Medici e al cjae le citât di Florence.

  • 1495 - Trussade jenfri le France e une leghe di stâts regjonâi a Fornovo.

Devente pape Julius II.

  • 1504 - Fin de disconcuardie jenfri i francês e i spagnui par il contrôl de citât di Napul.

Al ven firmât l'armistizi a Lion.

Francesc I re di France scomençe le invasion de Lombardie.

  • 1519 - Cun le muart di Masimilian I , sô nevôt Carli V ven elezût imperatôr.
  • 1521 - Pape Leon X scomuniche Martin Lutero . Par rispueste , Lutero bruse la bole papâl di scomun iche di front dai sôi students. Diete di Worms . Lutero ven bandît de leç.

Il princip Fidri III di Sassonie met in scene un rapiment di Lutero , par puartalu tal sô cjscjiel e falu restâ in Gjermanie . Scomence la vuere jenfri Carli V e Francesc I.

  • 1524/1525 - Rivolte dai contadins todescs , che vevin intenzion di sparniça lis ideis di Lutero , Ma Luter stês , consêe i princips todescs di disterminâ i contadins. Le rivolte ven scjafojade tal sanc.
  • 1526 - Francesc I ven liberât sore la rinuncie de lis pratesis parsore Milan.

Nassite de Leghe di Cognac aleance jenfri Vignesie , le France e il Pape cuintri l'imperatôr .

Invelegnât de sielte dal Pape di jentrâ te Leghe di Cognac , Carli V invât Rome .

  • 1529 - I princips todescs riunîs a Spira , decidin di lâ daûr lis ideis di Martin Lutero.

Viene ven asediade de bande dai turcs otomans . Pâs jenfri France e Spagne a Cambrai.

  • 1535 - Thomas Moore ven acusât di tradiment de bande di un tribunâl inglês par no jessi atignît ae reforme anglicane.

Francesc I strenç une aleance cun i Turcs Otomans par fermâ Carli V .

  • 1530/1555 - Vuere jenfri i princips todescs luterans e catolics.
  • 1554 - Marie Tudor spose il princip ereditari spagnûl Filip (che al deventarâ Filip II) .
  • 1555 - pâs di Auguste I princips todescs puedin sielzi la proprie religjion , i sotàns scuegnin sielzi la religjon dal lôr princip. Fin de unitât religjose europeane e fin dal sium di Carli V di formâ un Imperi cristian come chel di Carli il Grant.
  • 1556 - abdicazion e division dal imperi di Carli V .
  • 1557 - L'esercit di Filip II al e' vincitôr cuintri la France a San Cuintin . Cuesim I al cjape Siene .
  • 1558 - a Yuste al mûr Carli V .Mûr ancje Marie la sanganarie , Elisabete I devente regjine.
  • 1559 - La Glesie istituîs l'indis dai libris proibîs.Fin de Vuere jenfri France e Spagne.
  • 1560 - Carli IX devente re di France.
  • 1561 - Filip II (sucesôr di Carli V) puarte la capitâ da Valladolid a Madrid .
  • 1562 - Il duche di Guise . leader dai catolics francês , al fâs copâ a Vassy centenârs di ugonots. La capitâl de Savoie ven spostade da Chambery a Turìn .
  • 1570 - Vignesie piart Cipri . Cuesim I al devente grandche toscan .
  • 1572 - Idrî di Borbon e Margherite di Valois si sposin. Copadice di calviniscj francês in te gnôt di San Bartolomiu.
  • 1574 - Indrî III , fradi di Carli IX , al devente re di France. Idrî III fâs copâ il duche di Guise (Idrî III al jere calviniste).
  • 1578 - Filip II nomêe Alesandri Farnês governatôr dai Paîs Bâs spagnûi .
  • 1579 - lîs provincis setentrionâls dai Paîs Bâs spagnui si distachi da chês meridionâls.Le Olande si declare indipendente de Spagne.
  • 1580 - Daspo la muart dal re dal Portogal Idrî I, Filip II puarte insomp le anesion dal Portogal.
  • 1584 - Mûr il zar Ivan il Teribil e par le Russie scomence un periodo di sdavàs .
  • 1587 - Elisabete I fâs tajâ il cjâf a sô cusine Marie Stuart.
  • 1588 - Filip II mande la sô flote , le Invencibile Armada cuintri Elisabete I par punizion , par vê tajât il cjâf a sô cusine Marie Stuart. Ma l' Invencible Armada ven batude e scomence la paronance inglese parsore i mârs.
  • 1589 - Idrî III ven copât da un frari domenican .
  • 1593 - Idri di Borbon si convert al catolicesim e devente re di France cul non di [[Idrî IV[.
  • 1597 - Emanazion dal Edit di Nantes de bande di Idrî IV , che sancìs la libertât di religjon ai ugonots , Fin de vueris di religjon in France .
  • 1600 - Fondazion de Companie Inglese des Indîs Orientâls.
  • 1602 - Fondazion de Companie Olandese des Indîs Orientâls.