Sabide: diferencis tra lis versions
p r2.7.1) (Robot: o zonti: ab:Асабша |
p r2.6.4) (Robot: o zonti: rue:Субота |
||
Rie 125: | Rie 125: | ||
[[roa-tara:Sàbbete]] |
[[roa-tara:Sàbbete]] |
||
[[ru:Суббота]] |
[[ru:Суббота]] |
||
[[rue:Субота]] |
|||
[[rw:Ku wa gatandatu]] |
[[rw:Ku wa gatandatu]] |
||
[[sc:Sàbadu]] |
[[sc:Sàbadu]] |
Revision dai 30 di Zen 2011 a lis 03:36
La Sabide al è il dì de setemane che al seguìs il vinars e al è seguît de domenie; il non al ven dal latin sabbatum, che al ven dal ebraic shabbath, la zornade dedicade a polsâ; intal mont roman Saturni dies, dì di Saturno, e chest non al fo mantignût par inglês; in Scandinavie la zornade si clame Lördag or Löverdag, non che al ven di laugr, viere peraule che al vûl dî bagn. Par furlan al è di gjenar feminîl e al è presint te tradizion ancje come Sante Sabide che seont il studiôs Gjlbert Pressac puarte dret a lis primis comunitâts cristianis che a vignaressin de tradizion judaiche cristiane alessandrine.
Sante Sabide, une sante imagjinarie de tradizion cristiane di Aquilee, si venerave in dut il Friûl, che forsit e ven de usance che une volte e jere in Friûl di celebrâ la sabide tant che zornade di fieste.
La origjin di chest cult e je ancjemò misteriose e lis ipotesis a son tantis: cualchidun al pense che si à di lâ a cirîle te vicinance de glesie primitive di Aquilee cul ebraisim e cu la glesie dal orient; altris impen a pensin a une derivazion dal paganisim; altris ancjemò a une origjin dute cristiane, dal cult de Madone. Dut câs, lis dedicazions a Sante Sabide a son deventadis daspò dedicazions ae Madone.
Intai paîs musulmans la Sabide e je la prime zornade de setemane, mentri par nô e je in gjenar la seste.
In Australie lis elezions a si tegnin di solit di sabide, in Gnove Zelande simpri in cheste zornade.