Planet: diferencis tra lis versions
p Robot: o zonti: frr:Planeete |
p Robot: o gjavi: jv:Planèt |
||
Rie 29: | Rie 29: | ||
{{Leam VdC|en}} |
{{Leam VdC|en}} |
||
⚫ | |||
[[af:Planeet]] |
[[af:Planeet]] |
||
Rie 67: | Rie 69: | ||
[[fr:Planète]] |
[[fr:Planète]] |
||
[[frp:Planèta]] |
[[frp:Planèta]] |
||
⚫ | |||
[[fy:Planeet]] |
[[fy:Planeet]] |
||
[[ga:Pláinéad]] |
[[ga:Pláinéad]] |
||
Rie 87: | Rie 88: | ||
[[ja:惑星]] |
[[ja:惑星]] |
||
[[jbo:plini]] |
[[jbo:plini]] |
||
[[jv: |
[[jv:Planèt]] |
||
[[ka:პლანეტა]] |
[[ka:პლანეტა]] |
||
[[kaa:Planeta]] |
[[kaa:Planeta]] |
Revision dai 26 di Avo 2010 a lis 10:23
Un planet al è un cuarp celest cun masse significative che al orbite atôr di une stele, e che nol prodûs energjie par mieç de fusion nucleâr. Prime dai agns '90 si cognossevin dome nûf planets (ducj dentri dal nestri sisteme solâr). A la fin dal 2002, si 'nt cognossevin plui di 100, ducj scuvierts come planets extrasolârs.
Te Astronomie antighe i planets (in grêc bintars) a jerin i cuarps celescj visibii che a mudavin lis lôr coordenadis celestis ecuatoriâls, ven a sta Lune, Soreli, Miercuri, Vinar, Mart, Joibe e Saturni. A lôr si riferìs la scansion dal timp in setemanis e, par esempli, la presince di siet braçs te Menorah.
I astronoms a clamin dispès i asteroits "planetuts", e i cuarps planetaris plui grancj (chei che a son normalmentri clamâts planetis)"planets maiôrs". I planets dal sisteme solâr a puedin jessi dividûts in dôs categoriis daûr de lôr composizion. Chei simii ae Tiere (componûts principalmentri di cret) a son clamâts planets terestris, o planets cretôs. Chei componûts soredut di materiâl gassôs, tant che chei di Joibe, a son clamâts "Joibians", o zigants gassôs. A voltis a ven doprade une tierce categorie par cuarps tant che Pluton, componûts principalmentri di glace: cheste categorie di planets glaçâts e tire dentri ancje une vore di cuarps no planetaris, tant che lis lunis glaçadis dai planets esteriôrs (par esempli Titan)
Un planêt al è un cuarp celest cal zire atôr di une stele. Par cal sedi considerât un planêt al à di jessi avonde grant, se no al è dome un asteroit, e nol à di produsi energjie cun reazion nucleârs se no je une stele.
I planets ca zirin atôr dal soreli a formin il sisteme solâr e a son
- 1) Mercuri,
- 2) Vinar-Bielestele,
- 3) la Tiere,
- 4) Mart,
- 5) Joibe-Jupiter,
- 6) Saturni,
- 7) Uran,
- 8) Netun.
Fûr dal sisteme solâr a son fin cumò stâts discuvierts un centenâr di planets. I planets si dividin in planets terestris fas soredut di cret (come la Tiere, Mart, Vinar e Miercuri) e in zigants gassôs come Joibe, Netun, Uran e cuasi ducj i planêts fûr dal sisteme solâr fin vuê discuvierts,