Planet: diferencis tra lis versions

De Vichipedie, la enciclopedie libare dute in marilenghe.
Contenuto cancellato Contenuto aggiunto
Xqbot (Discussion | contribûts)
p Robot: o zonti: frr:Planeete
p Robot: o gjavi: jv:Planèt
Rie 29: Rie 29:


{{Leam VdC|en}}
{{Leam VdC|en}}

[[frr:Planeete]]


[[af:Planeet]]
[[af:Planeet]]
Rie 67: Rie 69:
[[fr:Planète]]
[[fr:Planète]]
[[frp:Planèta]]
[[frp:Planèta]]
[[frr:Planeete]]
[[fy:Planeet]]
[[fy:Planeet]]
[[ga:Pláinéad]]
[[ga:Pláinéad]]
Rie 87: Rie 88:
[[ja:惑星]]
[[ja:惑星]]
[[jbo:plini]]
[[jbo:plini]]
[[jv:Planet]]
[[jv:Planèt]]
[[ka:პლანეტა]]
[[ka:პლანეტა]]
[[kaa:Planeta]]
[[kaa:Planeta]]

Revision dai 26 di Avo 2010 a lis 10:23

I planets dal sisteme solâr

Un planet al è un cuarp celest cun masse significative che al orbite atôr di une stele, e che nol prodûs energjie par mieç de fusion nucleâr. Prime dai agns '90 si cognossevin dome nûf planets (ducj dentri dal nestri sisteme solâr). A la fin dal 2002, si 'nt cognossevin plui di 100, ducj scuvierts come planets extrasolârs.

Te Astronomie antighe i planets (in grêc bintars) a jerin i cuarps celescj visibii che a mudavin lis lôr coordenadis celestis ecuatoriâls, ven a sta Lune, Soreli, Miercuri, Vinar, Mart, Joibe e Saturni. A lôr si riferìs la scansion dal timp in setemanis e, par esempli, la presince di siet braçs te Menorah.

I astronoms a clamin dispès i asteroits "planetuts", e i cuarps planetaris plui grancj (chei che a son normalmentri clamâts planetis)"planets maiôrs". I planets dal sisteme solâr a puedin jessi dividûts in dôs categoriis daûr de lôr composizion. Chei simii ae Tiere (componûts principalmentri di cret) a son clamâts planets terestris, o planets cretôs. Chei componûts soredut di materiâl gassôs, tant che chei di Joibe, a son clamâts "Joibians", o zigants gassôs. A voltis a ven doprade une tierce categorie par cuarps tant che Pluton, componûts principalmentri di glace: cheste categorie di planets glaçâts e tire dentri ancje une vore di cuarps no planetaris, tant che lis lunis glaçadis dai planets esteriôrs (par esempli Titan)



Un planêt al è un cuarp celest cal zire atôr di une stele. Par cal sedi considerât un planêt al à di jessi avonde grant, se no al è dome un asteroit, e nol à di produsi energjie cun reazion nucleârs se no je une stele.

I planets ca zirin atôr dal soreli a formin il sisteme solâr e a son

Fûr dal sisteme solâr a son fin cumò stâts discuvierts un centenâr di planets. I planets si dividin in planets terestris fas soredut di cret (come la Tiere, Mart, Vinar e Miercuri) e in zigants gassôs come Joibe, Netun, Uran e cuasi ducj i planêts fûr dal sisteme solâr fin vuê discuvierts,

Model:Leam VdC