Val di Aoste: diferencis tra lis versions

De Vichipedie, la enciclopedie libare dute in marilenghe.
Contenuto cancellato Contenuto aggiunto
p Robot: o gjavi: eu:Aostako Harana
Xqbot (Discussion | contribûts)
p Robot: o zonti: roa-rup:Valle d'Aosta; cosmetic changes
Rie 17: Rie 17:
La '''Val d'Aoste''' e je une regjon autonome a statût speciâl de [[Italie]] dal Nord, la plui piçule regjon de Italie. E confine a Nord cu la [[Svuizare]], a soreli jevât e a Sud cul [[Piemont]] e a soreli bonât cu la [[France]]. Il cjâf lûc al è [[Aoste]].
La '''Val d'Aoste''' e je une regjon autonome a statût speciâl de [[Italie]] dal Nord, la plui piçule regjon de Italie. E confine a Nord cu la [[Svuizare]], a soreli jevât e a Sud cul [[Piemont]] e a soreli bonât cu la [[France]]. Il cjâf lûc al è [[Aoste]].


[[Image:La Salle & Le Mont Blanc.jpg|left|thumb|300px|Il paîs di La Salle cun daûr il Mont Blanc]]
[[Figure:La Salle & Le Mont Blanc.jpg|left|thumb|300px|Il paîs di La Salle cun daûr il Mont Blanc]]


==Teritori==
== Teritori ==
Il teritori de regjon al è adimplen montagnôs: la mont plui alte e je la [[Mont Blanc]], logade al confin cu la [[France]], che cui sôs 4.810 metris e je la piche plui alte de Europe.
Il teritori de regjon al è adimplen montagnôs: la mont plui alte e je la [[Mont Blanc]], logade al confin cu la [[France]], che cui sôs 4.810 metris e je la piche plui alte de Europe.


Dilunc dal cors de [[Dora Baltea]] a si cjatin scuasit ducj i centris abitâts de regjon.
Dilunc dal cors de [[Dora Baltea]] a si cjatin scuasit ducj i centris abitâts de regjon.


==Storie==
== Storie ==


==Economie==
== Economie ==
Il disvilup de economie al è une vore blocât da la conformazion dal teritori: par chest lis produzions plui impuartantis a son chês agriculis (miluçs, piruçs, patatis, etc.); l'arlevament di bovins al permet la produzion di lat e putrops gjenars di formadi.
Il disvilup de economie al è une vore blocât da la conformazion dal teritori: par chest lis produzions plui impuartantis a son chês agriculis (miluçs, piruçs, patatis, etc.); l'arlevament di bovins al permet la produzion di lat e putrops gjenars di formadi.


Il '''turisim''' al è une des fonts di ricjece plui fuarts: tiermits di turisim invernâl e estîf a son [[Courmayeur]], [[Breuil-Cervinie]], [[Gressoney]] e [[Cogne]].
Il '''turisim''' al è une des fonts di ricjece plui fuarts: tiermits di turisim invernâl e estîf a son [[Courmayeur]], [[Breuil-Cervinie]], [[Gressoney]] e [[Cogne]].


==Traspuarts==
== Traspuarts ==
La rêt stradâl de regjon no je tant svilupade par vie dal teritori montagnôs, purpûr la autostrade '''A5''' e coleghe la citât di Aoste con Ivrea, Torin e il rest de Italie; i colegaments cu la France e la Svuizare a son garantîts par mieç dal '''trafôr dal Mont Blanc''' e dal '''trafôr dal Gran Sant Bernart'''.
La rêt stradâl de regjon no je tant svilupade par vie dal teritori montagnôs, purpûr la autostrade '''A5''' e coleghe la citât di Aoste con Ivrea, Torin e il rest de Italie; i colegaments cu la France e la Svuizare a son garantîts par mieç dal '''trafôr dal Mont Blanc''' e dal '''trafôr dal Gran Sant Bernart'''.


Lis feroviis a son a nivel periferic, e a permetin i colegaments dal cjâf lûc di regjon dome cu la rêt taliane ('''Ferovie Aoste-Chivasso'''). E esist ancje une linie che coleghe Aoste cun Pré-Saint-Didier, la valade che e torne sù par la valade de Dora Riparia.
Lis feroviis a son a nivel periferic, e a permetin i colegaments dal cjâf lûc di regjon dome cu la rêt taliane ('''Ferovie Aoste-Chivasso'''). E esist ancje une linie che coleghe Aoste cun Pré-Saint-Didier, la valade che e torne sù par la valade de Dora Riparia.


==Politiche==
== Politiche ==
La regjon de Val d'Aoste e je une regjon autonome dal [[1945]] e a statût speciâl dal [[1948]].
La regjon de Val d'Aoste e je une regjon autonome dal [[1945]] e a statût speciâl dal [[1948]].
Inte regjon no esist une sudivision in provinciis: in chest mût lis competencis che in altris regjons a son des provinciis a vegnin funzionadis da la zonte regjonâl.
Inte regjon no esist une sudivision in provinciis: in chest mût lis competencis che in altris regjons a son des provinciis a vegnin funzionadis da la zonte regjonâl.


===Zonte regjonâl===
=== Zonte regjonâl ===
* '''Augusto Rollandin''' - president
* '''Augusto Rollandin''' - president
* '''Giuseppe Isabellon''' - assessôr ae agricolture e risorsis naturâls
* '''Giuseppe Isabellon''' - assessôr ae agricolture e risorsis naturâls
Rie 50: Rie 50:
* '''Aurelio Marguerettaz''' - assessôr al turisim, sport, comerci e traspuarts
* '''Aurelio Marguerettaz''' - assessôr al turisim, sport, comerci e traspuarts


==Viôt ancje==
== Viôt ancje ==
==Leams==
==Leams==
* {{it}} {{fr}} [http://www.regione.vda.it Sît ufiziâl de regjon]
* {{it}} {{fr}} [http://www.regione.vda.it Sît ufiziâl de regjon]


{{Regjons de Italie}}
{{Regjons de Italie}}

[[Categorie:Regjons talianis]]
[[Categorie:Regjons talianis]]


Rie 107: Rie 108:
[[pt:Vale de Aosta]]
[[pt:Vale de Aosta]]
[[ro:Valle d'Aosta]]
[[ro:Valle d'Aosta]]
[[roa-rup:Valle d'Aosta]]
[[ru:Валле-д’Аоста]]
[[ru:Валле-д’Аоста]]
[[scn:Vaddi d'Aosta]]
[[scn:Vaddi d'Aosta]]

Revision dai 1 di Avr 2009 a lis 20:36


Val d'Aoste
Non ufiziâl par talian Valle d'Aosta
Stât Italie
Cjâf lûc Aoste
Superficie 3.263 km²
Popolazion 122.868 (2006) ab.
Densitât 37,7 ab/km²
Provincis Aoste
Citâts metropolitanis {{{citâts metropolitanis}}}
President Augusto Rollandin
Sît istituzionâl
Cjale il Progjet regjons

La Val d'Aoste e je une regjon autonome a statût speciâl de Italie dal Nord, la plui piçule regjon de Italie. E confine a Nord cu la Svuizare, a soreli jevât e a Sud cul Piemont e a soreli bonât cu la France. Il cjâf lûc al è Aoste.

Il paîs di La Salle cun daûr il Mont Blanc

Teritori

Il teritori de regjon al è adimplen montagnôs: la mont plui alte e je la Mont Blanc, logade al confin cu la France, che cui sôs 4.810 metris e je la piche plui alte de Europe.

Dilunc dal cors de Dora Baltea a si cjatin scuasit ducj i centris abitâts de regjon.

Storie

Economie

Il disvilup de economie al è une vore blocât da la conformazion dal teritori: par chest lis produzions plui impuartantis a son chês agriculis (miluçs, piruçs, patatis, etc.); l'arlevament di bovins al permet la produzion di lat e putrops gjenars di formadi.

Il turisim al è une des fonts di ricjece plui fuarts: tiermits di turisim invernâl e estîf a son Courmayeur, Breuil-Cervinie, Gressoney e Cogne.

Traspuarts

La rêt stradâl de regjon no je tant svilupade par vie dal teritori montagnôs, purpûr la autostrade A5 e coleghe la citât di Aoste con Ivrea, Torin e il rest de Italie; i colegaments cu la France e la Svuizare a son garantîts par mieç dal trafôr dal Mont Blanc e dal trafôr dal Gran Sant Bernart.

Lis feroviis a son a nivel periferic, e a permetin i colegaments dal cjâf lûc di regjon dome cu la rêt taliane (Ferovie Aoste-Chivasso). E esist ancje une linie che coleghe Aoste cun Pré-Saint-Didier, la valade che e torne sù par la valade de Dora Riparia.

Politiche

La regjon de Val d'Aoste e je une regjon autonome dal 1945 e a statût speciâl dal 1948. Inte regjon no esist une sudivision in provinciis: in chest mût lis competencis che in altris regjons a son des provinciis a vegnin funzionadis da la zonte regjonâl.

Zonte regjonâl

  • Augusto Rollandin - president
  • Giuseppe Isabellon - assessôr ae agricolture e risorsis naturâls
  • Ennio Pastoret - assessôr aes ativitâts produtivis e risorsis dal lavôr
  • Claudio Lavoyer - assessôr al belanci, financis e programazion
  • Laurent Vierin - assessôr ae istruzion e culture
  • Albert Lanièce - assessôr ae sanitât e politichis sociâls
  • Marco Viérin - assessôr al teritori, ambient e operis publichis
  • Aurelio Marguerettaz - assessôr al turisim, sport, comerci e traspuarts

Viôt ancje

Leams


Regjons de Italie Bandiere taliane
Abruç | Basilicade | Calabrie | Campanie | Emilie-Romagne | Lazi | Ligurie
Lombardie | Marchis | Molise | Piemont | Pulie | Toscane | Umbrie | Venit
cun statût speciâl di autonomie: Friûl-Vignesie Julie | Sardegne | Sicilie | Trentin-Sud Tirôl | Val di Aoste