Pentateuc: diferencis tra lis versions
Contenuto cancellato Contenuto aggiunto
p robot Adding: ar, bg, bn, br, ca, cs, da, de, el, en, eo, es, et, fa, fi, fr, ga, he, ia, id, it, ja, ka, ku, la, lt, ms, nl, nn, no, pl, pt, ro, ru, scn, simple, sk, sv, th, tr, ur, yi, zh |
p robot Removing: ar, bn, br, cs, eo, fa, fi, fr, ga, he, id, it, ja, ka, ku, lt, ms, nl, nn, no, pl, ru, scn, simple, sv, th, tr, ur, zh Modifying: da |
||
Rie 16: | Rie 16: | ||
[[Categorie:Biblie]] |
[[Categorie:Biblie]] |
||
[[ar:توراة]] |
|||
[[bg:Петокнижие]] |
[[bg:Петокнижие]] |
||
[[bn:তৌরাত]] |
|||
[[br:Torah]] |
|||
[[ca:Pentateuc]] |
[[ca:Pentateuc]] |
||
[[ |
[[da:Mosebøgerne]] |
||
[[da:Tora]] |
|||
[[de:Pentateuch]] |
[[de:Pentateuch]] |
||
[[el:Πεντάτευχος]] |
[[el:Πεντάτευχος]] |
||
[[en:Pentateuch]] |
[[en:Pentateuch]] |
||
[[eo:Leĝo de Moseo]] |
|||
[[es:Pentateuco]] |
[[es:Pentateuco]] |
||
[[et:Pentateuh]] |
[[et:Pentateuh]] |
||
[[fa:تورات]] |
|||
[[fi:Toora]] |
|||
[[fr:Torah]] |
|||
[[ga:Tóra]] |
|||
[[he:תורה]] |
|||
[[ia:Pentateucho]] |
[[ia:Pentateucho]] |
||
[[id:Taurat]] |
|||
[[it:Torah]] |
|||
[[ja:モーセ五書]] |
|||
[[ka:თორა]] |
|||
[[ku:Tewrat]] |
|||
[[la:Pentateuchus]] |
[[la:Pentateuchus]] |
||
[[lt:Tora]] |
|||
[[ms:Taurat]] |
|||
[[nl:Thora]] |
|||
[[nn:Torá]] |
|||
[[no:Tora]] |
|||
[[pl:Tora]] |
|||
[[pt:Pentateuco]] |
[[pt:Pentateuco]] |
||
[[ro:Pentateuh]] |
[[ro:Pentateuh]] |
||
[[ru:Тора]] |
|||
[[scn:Torah]] |
|||
[[simple:Torah]] |
|||
[[sk:Pentateuch]] |
[[sk:Pentateuch]] |
||
[[sv:Torah]] |
|||
[[th:โตราห์]] |
|||
[[tr:Tevrat]] |
|||
[[ur:توریت]] |
|||
[[yi:חומש]] |
[[yi:חומש]] |
||
[[zh:摩西五经]] |
Revision dai 1 di Mai 2007 a lis 14:59
Pentateuc e je une peraule vignude fûr dal grêc e e significhe "cinc rodui" e e ven doprade par segnâ i prins cinc libris de Biblie: Gjenesi, Esodi, Levitic, Numars e Deuteronomi.
A son il fondament de peraule dal Idiu par vie che di lôr al partìs dut il rest de Biblie.
Gjenesi nus conte de creazion, la storie dal prin om e si conclût cu le muart di Josef.
Esodi al cjacare di Moisès, de sotanace in Egjit e le relative liberazion, il Pat de Leç.
Levitic al descrîf i acjadiments di un sôl mês ator dal 1500 p.d.C. e al mostre intai particolârs il sacerdozi.
Numars al cjacare dai censiments.
Deuteronomi al spieghe intai particolârs il Pat de Leç.
A 'ndi son tancj pas de Biblie che a atestin che il Pentateuco al fo opare di Moisès.