Provincis dai Paîs Bas

De Vichipedie, la enciclopedie libare dute in marilenghe.

Il Ream dai Paîs Bas al e dividut in 12 Provincis (Provincies) dotatis di une asemblee provinciâl (Provinciale Staten) elette ogni 4 aigns, di un guvier provinciâl (Gedeputeerde Staten) elet in te asemblee e di un comissar reâl (Commissaris van de Koning) nominât dal guvier provinciâl e dal Sovran.

Ogni 4 aigns lis 12 asembleis provinciâls a elegin i 75 components de Prime Cjamare (Eerste Kamer) dal Parlament dai Paîs Bas.

Ogni provincie a ia une se bandiere e un so gonfalon.

Liste das Provincis[cambie | modifiche il codiç]

PROVINCIES VAN NEDERLANDE
Provincie Bandiere Cjaf luc Abitants Sigla
Limburc

(Limburg)

Flag of Limburg (Netherlands).svg Maastricht 1 143 000 LI
Brabant Settentrionâl

(Noord-Brabant)

North Brabant-Flag.svg Den Bosch 2 407 000 NB
Zelande

(Zeeland)

Flag of Zeeland.svg Middelburg 378 000 ZE
Olande Meridionâl

(Zuid-Holland)

Flag of Zuid-Holland.svg L'Aie 3 453 000 ZH
Olande Settentrionâl

(Noord-Holland)

Flag of North Holland.svg Haarlem 2 584 000 NH
Utrecht Utrecht (province)-Flag.svg Utrecht 1 159 000 UT
Gheldrie

(Gelderland)

Flag of Gelderland.svg Arnhem 1 968 000 GE
Flevoland Flag of Flevoland.svg Lelystad 356 000 FL
Overijssel Flag of Overijssel.svg Zwolle 1 106 000 OV
Drenthe Flag of Drenthe.svg Assen 482 000 DR
Frisie

(Fryslân)

Frisian flag.svg Leeuwarden 643 000 FR
Groninghe

(Groningen)

Flag of Groningen.svg Groninghe 576 000 GR

Storia[cambie | modifiche il codiç]

Dutis lis attuali provincis dai Paîs Bas a son nasudis come stats in te epoche medieval, e che a son deventas provincis durant le unificazion des Fiandris tra il XIV e il XV secul. In tal XVI, quant ai an otenut l’indipendence, li sprovincis da Republiche das Siet Provincis Unidis a erin siet: Olande, Zelande, Gheldrie, Utrecht, Frisie, Groninghe e Overijssel (però realmentri la repubbliche a si estendeve ancje sul Drenthe, su tocs dal Brabant, dal Limburc e dal attual Belgjio). Il Drenthe al ere autonomo, ma considerat inferiôr as altris provincis mentri lis regjons dal sud (Brabant dai Stats, Fiandris dai Stats e un toc dal attual Limburc cun l’Oltremose dai Stats e l’Alte Gheldrie dai Stats) a erin consideras conquistis territorials e guviernadis direttamentri dai Stats Gjenerai (il Parlament). In che epoche ogni provincie a godeve di une ampie autonomie, collaborant cun li saltris in materie di difese e relazions internazionals ma no par chel cal riguardave gli affars interni. L’ordinamenti quindi a prevedeve un sistem federâl.

Lis provincis dal ream con i cjaf luc segnas cun lis stelis.

Il 1° di Zenâr 1796, sot la Republiche Batave, la Drenthe e il Brabant Setentrionâl a deventin l’ottave e la none provincie dai Paîs Bas. Quant in tal 1815, dopo il Congress di Vienne al ven decidut di unì lis provincis in tal Ream Unit dai Paîs Bas gjavant gran parte da lor autonomie; inizialmentri il gnûf ream al comprendeve ancje il Belgjio, e al ere costituit da 17 provincis. In tal 1830 il Belgjio al devente un Stat indipendent e ai ven assegnat la provincie di Limburc ma in tal 1839 a ven dividude la provincie tra i doi reams. La part setentrionâl ven considerade la decime provincie dai Paîs Bas (la part meridionâl belgjie conservave ancje iei il non di Limburc). In tal 1840, l’Olande a ven dividude in te sos partis setentrionâl e meridionâl, puartant il numar das provincis a 11. Il 1° Zenâr 1986 il Flevoland, nasciût grazie al suiament dal Ijsselmeer, al devente la 12esime provincie.