Vai al contenuto

Prime Crosade

De Vichipedie, la enciclopedie libare dute in marilenghe.
Miniature dal XIV secul che mostre la cjapade di Gjerusalem. Gofrêt di Buglion dopre des tôrs par cjapà i mûrs de citât

Le Prime Crosade e je stade une spedizion militâr promovude e organizade dal mont cristian de Europe ocidentâl par combati i turcs e liberâ la Tiere Sante e la citât de Gjerusalem, che a jerin coladis sot dal domini islamic. La vuere, ch'e à vût lûc jenfri il 1096 e il 1099, e à puartât a la concuiste de citât de pâs e a la creazion dai Stâts crosâts.

Contescj e concili di Clermont

[cambie | modifiche il codiç]

Inte seconde metât dal secul XI, i Turchis Selgjuchidis, popolazion di fede islamiche, a an cjapât Gjerusalem e a an començât a dâ fastidi ai pelegrins cristians. Par pôre di colâ in mût definitîf, l'imperadôr di Costantinopoli (Imperi Bizantin), Alessi I Comnen, al à domandât jutori al pape a Rome.

Tal 1095, inside dal Concili di Clermont in France, pape Urban II al à fat un famôs apêl a la nobiltât europeane (sdrandenant la frase "Deus lo vult!", "Diu lu vûl!"). Al à domandât ai cavalîrs e ai princips cristians di sese di fâ une spedizion par dâ jutori ai bizantins e lâ in Tiere Sante, prometint la indulgience plene par i pecjâts di chei che a jerin lâts in vuere e chei che jerin muarts.

La Crosade dai Fruts e dei Puars

[cambie | modifiche il codiç]

Prime che l'armade uficiâl dai cavalîrs crosâts fôs mitude a pont, il predicadôr Pieri il Rimît al orgnize une rêt di masse formade da puars , contadins e fameis cence armis (cognossude come la "Crosade dai puars"). Cheste int e à traversât la Europe fasint massacris e violencis drenti des comunitâts ebraichis (i prins pogrom de storie), ma cuant che a son rivâts inte Asie Minôr, vegnin scunfîts pui voltis da l'armade turche.

La spedizion dai Princips e la concuiste

[cambie | modifiche il codiç]

La vere Crosade cjape inizi tal 1096 cun lis trupis mitudis a pont e comandadis dai plui grancj rapresentants de nobiltât feudâl de Europe, come Gofret di Buglion (Godefroi de Bouillon), Boemund di Tarant e Ramond di Tolsalan. L'armade traverse i Balcans, e fâs un pat cun l'imperadôr bizantin e scomençe la marçe inte Tiere Sante, batint i turchis in diviersis batais colossâls:

  • L'Assedi di Antiochie (1097-1098): Une bataje di logorament cetant cjare e saglôse, dulà che i cristians patîssin la fam, ma rivin a dore di cjapâ la citât strategicis.
  • La Cjapade di Gjerusalem (1099): Ai 7 di Jugn dal 1099, i crosâts a an dât l'assedi a Gjerusalem. Ai 15 di Luj, rivin a rompi i mûrs e jentrâ te citât. La concuiste devente un calvari di violencis, dulà che i soldats cristians a an copât milions di abitantis ebreos e musulmans de citât.

Conseguencis

[cambie | modifiche il codiç]

Daspò de concuiste, Gofret di Buglion al oten il titul di "Difensôr dal Sant Sepulcri" (ma al refude il rûl di re drenti de citât dulà che Jesù al jere muart). A nassin i Stâts Crosâts: il Ream di Gjerusalem, le Contee di Edesse, il Principât di Antiochie e la Contee di Tripoli, protets cul mût dei gnovis ordins di cavalîrs, come i religjôs-soldats che si varessin clamâts Cavalîrs templârs.

Leams esternis

[cambie | modifiche il codiç]