Vai al contenuto

Mesolitic

De Vichipedie, la enciclopedie libare dute in marilenghe.
Prins imprescj lavorâts in piere dal Mesolitic
Prins imprescj lavorâts in piere dal Mesolitic

Il Mesolitic (termen che al ven dal grec antîc mésos che al vûl dî "in meç" e líthos "piere", duncje "Etât de piere di mieç") al è il periodi de Preistorie che al si cjate tra il Paleolitic e il Neolitic.

Chest periodi al è caraterizât de fin de de ultime etât de glaçe (intor al 10000 a.C.) e di un grant cambiament dal clime, che al devente cetant plui cjalt. Chest cambiament e mude la flore, la faune e dret il mût di vivi de umanitât.

Carateristichis principâls

[cambie | modifiche il codiç]

Cun la deventade di un clime plui dolç, i grans mamifars de glaçe a sparisin o a scjampin viars il nord, e l'om al à di cjatâ gnovis stradis par sbeasâ la fan:

  • Tecnologjie dai Microlîts: La lavorazion de piere e devente piçule e rinfuorçâde. Si fasin i microlits, vadial a dî piçulis scheziis di selce geometrichis (a triangul o trapezio) che a vegnin incolâdis su len o vues par fâ jatis, lanzis e soredut la pontis dal arc, che al devente l'impresct primari pe cace.
  • Nomadisim de rêt stagjonâl: L'om al vîf simpri di cjace e recuelte (nol pratiche ancjimo' l'agricolture), ma al mude i siei spazis: al si sposte daûr lis stagjons, passant de plane aes culinis e des monts par dâ l'assiedi a cjavriûi, cenglars e cerfs.
  • Prins missions di pescje: Cun la nassite di grans flums e lûcs daspò dal disglaçament, la int e taca a pescjâ dret cul imprest des sdrondenâdis rêts, sghinfis e piçulis barcis fatis di un sôl len scjavât (lis pirogis).

Il Mesolitic in Friûl

[cambie | modifiche il codiç]

La nestre tière e à une biele rinflese di dâts e sîts archeologjics che a contin la vite dal Mesolitic, soredut inte zone des monts e tal Carso:

  • Cjargne: Dongje For Davôtri, un sît in alt dulà che i cjaçadôrs dal Mesolitic a levigavan la selce e a spietavin il passaç dei animâls.
  • Grote di Pocala e altris sîts dal Carso: Inte zone di Gurize e Triest, dulà che i grotis a jerin doprâdis tant che ripâr diret e net cuintri il frêt e par fâ l'invandis dai vistivis.
  • Palû de Livence (Cjanive): In tai strâts plui platâts e profonts dal sît, a son stâts cjatâts rescj di selce batude che a mostrin che la zone jere abitade za prime dal Neolitic.

Fin dal Mesolitic

[cambie | modifiche il codiç]

Il Mesolitic al finìs in temps diferents a seconde de zonis: intôr al VIII milenari a.C. inte Miezelune Fertile e trâ il VI milenari a.C. e il V milenari a.C. in Europe, cuant che la introduzion de agricolture e sburdis par dâ l'inizi al Neolitic.

    Vôs coreladis

    [cambie | modifiche il codiç]