Magnificat
Il Cantic da le Beate Vergjine Marie, cognossût ancje cul non di Magnificat (da le prime peraule dal test latin), al è il cantic che Marie, le mari di Jesù, a à pronunziât a le cusine Elisabete, subite daspò dal so salût (Vanzeli seont Luche, 1:46-55). Al è un dai tests plui impuartants de tradizion cristiane. Al è un dai tre canticis evangelicis insieme al Cantic di Zacarie (ancje clamât Benedictus) e al Cantic di Simeon (ancje dit Nunc Dimittis).

Origjin Bibliche
[cambie | modifiche il codiç]Il cantic si trove intal Vanzeli seont Luche, al prin capitul, dal viars 46 fin al 55. Al è colocât daspò de Nunsiade, quant che Marie je le a visitâ le cusine Elisabete. Quant che le cusine le salutò, Marie, ispirade dal Spirt Sant, proclamò chistu cjiant.
Significât
[cambie | modifiche il codiç]Il Magnificat al à un profont significât poetic. Marie in chel lode Diu e je fâs riferiments a l’Antic Testament (in particolâr al Cantic di Anne). Il test al esprim le laut di Marie a Diu par lis oparis compiudis inte storie, par l’umiliazion dai supiarbs e l’esaltazion dai umils.
Ûs in te Liturgjie
[cambie | modifiche il codiç]Inte liturgje de Glesie Catoliche il Magnificat al è cjiantât o recitât inte celebrazion dai Vespris. Ancje inte Glesie Ortodosse e in tantis confessiôns protestantis al è spes usât.
Test
[cambie | modifiche il codiç]Chi sot al è ripuartât il test dal Magnificat inte traduzion latine da le Nove Vulgate:
“Magnificat
anima mea Dominum,
et exsultavit spiritus meus
in Deo salvatore meo,
quia respexit humilitatem ancillæ suæ.
Ecce enim ex hoc beatam me dicent
omnes generationes,
quia fecit mihi magna, qui potens est,
et sanctum nomen eius,
et misericordia eius in progenies et progenies
timentibus eum.
Fecit potentiam in brachio suo,
dispersit superbos mente cordis sui;
deposuit potentes de sede
et exaltavit humiles;
esurientes implevit bonis
et divites dimisit inanes.
Suscepit Israel puerum suum,
recordatus misericordiæ,
sicut locutus est ad patres nostros,
Abraham et semini eius in sæcula.”
Nova Vulgata, Evangelium secundum Lucam, 1:46-55
Il test in latin al è spes cjantât in gregorian.
Dal Magnificat a esist un cjant liturgjic tradizionâl par furlan, intitolât “Da Font de me anime”. Il test no je une traduzion leterâl dal test latin, ma al è un adatament poetic da le tradizion furlane. Chi sot al è ripuartât il test dal cjant:
I. Da Fonte de me anime, o gjolt, o esulti
il miôr de me musiche a Diu lu cjanti
che ancje se piçule s’impense di me
da font de me anime o cjanti al gran Re!
II. O jeri tant puare e mi à preferide
parcè che plui libare in cûr mi à cjatade
par chest ogni anime mi benedirà
o jeri tant puare e Diu mi à cjalade.
III. Il plen di supierbie Idiu lu savolte
il grant in te storie da l’alt lu dismonte
ma il debul al sacie di ogni bontât;
il plen di supierbie al sbasse il so cjâf.
IV. Gno popul consoliti che no ti bandone,
che Lui di difinditi ti à fat la promesse,
la fuarce dai debui a reste in Javè;
gno popul consoliti che Diu l’è cun te!
Riferiments
[cambie | modifiche il codiç]- Catechism de Glesie Catoliche
- Biblie Nova Vulgata
- <https://www.treccani.it/enciclopedia/magnificat_(Enciclopedia-Italiana)/>