Led Zeppelin

I Led Zeppelin a son stâts un grup rock britanic, nassût a Londre tal 1968 e considerâts in mût unanim un dai plui grancj, innovatîfs e influents grups de storie de musiche.

La band, formâde di Jimmy Page (ghitare), Robert Plant (vôs), John Paul Jones (bas, claviis) e John Bonham (batarie), e à creât un sun inimitabil, messedant la furie e la potence dal blues rock e de ghitare eletriche distuarte cul misticisim de musiche celtiche e dal folk inglês. Cun plui di 300 mîlions di discs vindûts in dut il mont, i Led Zeppelin a àn dât lis fondis al gjenar de hard rock e dal heavy metal, rivoluzionant il mût di fâ musiche rock e batint ducj i records des classifichis dal deceni dal 1970.
Storie
[cambie | modifiche il codiç]Lis origjins e il prin disc (1968-1969)
[cambie | modifiche il codiç]
La band e je nassûte des cinisis dai The Yardbirds, un dai grups plui famôs de rêt dal blues rock inglês. Cuant che i Yardbirds si disfin tal 1968, il ghitarist Jimmy Page al decît di meti sù une gnove clape par finî lis datis de turnê in Scandinavie. Page al clame il bassist e arangjadôr John Paul Jones, e daspò, su consei de cjantautôr Terry Reid, al cjate il zovin cjantant Robert Plant, che cul so stîl di cjanta’ al impressione ducj. Par completâ la sezion ritmiche, Plant al propòn so amî d'infanzie, il baterist John Bonham.

In principi la band si sielç il nom di The New Yardbirds. La svolte e rive cuant che Keith Moon (il baterist de band cul cult dai The Who) al fâs une batude disint che il gnûf grup al colarâ "tant che un dirigjibil di piomb" (par inglês dret, a lead zeppelin). Page al decît di doprât chest nom, cambiant la peraule "lead" in "led" par evitâ che la int fale la scriture e la pronunzie de lenghe inglês.
Tal zenâr dal 1969 al jess l'album di debùt Led Zeppelin I, regjistrât in dome 30 oris di studi: un disc ruzin, pesant, bagnât di blues e psichedelie, che al segne un moment de clâf d'aur.
L'etât d'aur (1969-1975)
[cambie | modifiche il codiç]Tal otobar dal stès an al ven fûr Led Zeppelin II, un disc ancjemò plui pesant e drit, caraterizât de famosissime cjançon Whole Lotta Love cul so riff monumentâl di ghitare.
Daspò dal plui acustic e folk Led Zeppelin III (1970), la band e cambie in mût definitîf il mont tal 1971 cul disc cence tìtul, cognosût soretut tant che Led Zeppelin IV. In chest disc e je presente Stairway to Heaven, un dai tocs plui famôs e sunâts de storie de musiche rock, une suite biele e parfete che e mesede l'arpeç acustic dal flaut traviers de intro cun l'esplosion de ghitare eletriche e l'assolo di ghitare considerât il plui biel di simpri.
I agns '70 a son stâts la epoche de grande dominance e de grandece monumentâl dal grup. I lôr concerts tiessûts di improvisazion e furie, che a duravin soretut plui di trê oris, a sfracavin ducj i scontris di presencis tai stadiis merecans (metint in discussion ancje la fame dai Rolling Stones). I lôr albums sucessîfs a son deventâts ducj oparis d'aur:
Houses of the Holy (1973), dulà che il bas e las claviis di Jones a dan un ton plui svelt e moderni.
Physical Graffiti (1975), un disc dopli cult caraterizât de atmosfere orientâl e scure de cjançon Kashmir.
La tragedie e la fin (1977-1980)
[cambie | modifiche il codiç]La cariere gloriose de band e je stâde colpide di une schirie di events sfortunâts e doliôs. Tal 1977, intant dal turnê in Americhe, il piçul fi di Robert Plant (Karac) al mûr par une fuarte infezion, fasant colâ il grup inte depression.
Il moment de fin definitive e rive tal setembar dal 1980. Intant che si cjatâve intune zornade di provis inte vile di Jimmy Page, il baterist John Bonham al mûr scjafojât , daspò di vê bevit une cuantetât incalcolabile di alcol in dome dodis oris.
I trê sorevivûts a decîdin in mût unanim che i Led Zeppelin no puedin esistî cence di lui: "No si podarès mai sunâ la nestre musiche sence la fuarce e il sun de batarie dal nestri ami d'aur". In chest mût, tal dicembar dal 1980, la clape decît la sô fin definitive, lassant une piardite cence calcul in te musiche rock.
I parons de musiche
[cambie | modifiche il codiç]Il sun dai Zeppelin je dipendûde dal talent di ognidun dai siei membris:
- Jimmy Page: Ghitarist, autôr e produtôr di ducj i discs. Al à innovât il mût di regjistrâ la ghitare e de creazion dai riffs. Al jere famôs par sunâ la sô ghitare Gibson Les Paul doprant un archet di violin par creâ un sun scûr e dirit.
- Robert Plant: Il prototip dal "diu dal rock" (golden god) de bande dai cjantants. Caraterizât di cjavei bionds e luncs, une presence scenica sensuâl e, soretut, une vôs di sberlâ svelte, altissime, bagnâde de diciture ruzine dal blues.
- John Paul Jones: Il motor cidin dal grup, polistrumentist inimitabîl, bon di sunâ il bas cun grande fuarce, l'organ Hammond, il sintetizadôr Mellotron e di curâ ducj i mioraments e arangjaments orchestrâi.
- John Bonham: Batiât "Bonzo", al è considerât un dai plui grancj e influents batariscj de storie de musiche. Al veve un stîl caraterizât di une velocitât, une potence e un "groove" che no vevin compagns, creant cun Page i riffs plui grancj de storie.
Formazion
[cambie | modifiche il codiç]- Robert Plant - vôs, armoniche a bocje
- Jimmy Page - ghitaris acustichis e eletrichis, archet di violin
- John Paul Jones - bas, claviis, mellotron, organ hammond, mandolin
- John Bonham - batarie, percussions
Discografie
[cambie | modifiche il codiç]- Led Zeppelin (1969)
- Led Zeppelin II (1969)
- Led Zeppelin III (1970)
- Led Zeppelin IV (1971)
- Houses of the Holy (1973)
- Physical Graffiti (1975)
- Presence (1976)
- In Through the Out Door (1979)
- Coda (1982)
Vôs correladis
[cambie | modifiche il codiç]Bibliografie
[cambie | modifiche il codiç]- Welch, Chris, Led Zeppelin: The Definitive Biography, Proteus Books, 1984.
- Davis, Stephen, Hammer of the Gods: The Led Zeppelin Saga, William Morrow and Company, 1985.