Joy Division

I Joy Division a son stâts une clape musicâl rock britaniche, formade a Manchester tal 1976. A tegnin un puest di une impuartance straordinarie inte storie de musiche moderne, jessint stâts i vêrs artefis de trasformazion de rabie de sene punk in tes atmosferis scûris, intimistichis e intensis dal post-punk e de dark wave. La formazion e jere composte dal cjantant e autôr Ian Curtis, dal ghitarist e tastierist Bernard Sumner, dal bassist Peter Hook e dal baterist Stephen Morris.

Storie e evoluzion
[cambie | modifiche il codiç]Lis origjins e i "Warsaw" (1976-1977)
[cambie | modifiche il codiç]La nassite de band e je leade al famôs concert dai Sex Pistols tignût ae Free Trade Hall di Manchester tal zuign dal 1976, un esibizion che e à sburtât tancj zovins de citât a creâ la lôr clape. Bernard Sumner e Peter Hook a àn decidût di meti insiemit une clape, cjapant a la vôs Ian Curtis e podopo Stephen Morris a la baterie.
Origjinariment il grup si clamave Warsaw (in riferiment a la cjançon "Warszawa" di David Bowie), ma tal tacamènt dal 1978 a àn decidût di mudâ il non in "Joy Division" par no fâ confusion cun une altre clape britaniche. Il novisim non al vigneve dal romanç "The House of Dolls" (1955) di Ka-Tzetnik 135633, dulà che lis "Joy Divisions" a jerin i grups di feminis ebraichis dopradis in te prostituzion forzade tai cjamps di concentrament naziscj.
La Factory Records e "Unknown Pleasures" (1978-1979)
[cambie | modifiche il codiç]Tal 1978 la clape e à attirât la atenzion dal gjornalist e presentadôr televisîf Tony Wilson, che ju à sielts par la sô gnove etichete discografiche independente, la Factory Records.
Cun la direzion artistiche e lis inovatîfs tecnichis dal produtôr Martin Hannett, tal zungn dal 1979 i Joy Division a àn dât fûr il lôr prin album in studi, Unknown Pleasures. Il disc al è stât une opare mestre in mût immediât: une cuvierte iconiche (cun la rapresentazion des ondis radio de pulsar CP 1919) e un sun caraterizât di bas melodic, ghitaris minimâls, ritmis matematics e la vôs baritonâl e angossiade di Ian Curtis. Tocs come 'Disorder', 'Shadowplay' e 'New Dawn Fades' a son deventâts storics.
"Closer", "Love Will Tear Us Apart" e la tragjedie (1980)
[cambie | modifiche il codiç]Mentri il sucès di critiche e di public al cresceve, lis condizions di salût di Ian Curtis a son deventadis simpri plui gravissimis. Al soffrive di une forme fuarte di epilessie (che dispès provocave atàcs ancje tal palc cuant che al jere impegnât tai concerts) e di une profonde depression.
In tal març dal 1980 la band e à regjistrât il secont album, "Closer", e une des lôr cjançons plui innomenadis, "Love Will Tear Us Apart". Jessût tal lui dal 1980, "Closer" al presentave atmosferis ancje plui foscjis, cun l'ûs slargjât di sintetizadôrs e tastieris.
Pocjs dîs prime di tacâ la lôr prime tournée tai Stâts Unîts, la gnot dal 18 di Mai dal 1980, Ian Curtis si è gjavât la vite inte sô cjase di Macclesfield, a dome 23 agns.
La ereditât e i New Order
[cambie | modifiche il codiç]Daspò de muart tragjiche di Curtis, i altris tre membris, rispetant un pat fât in precedence, a àn decîs di no doprâ plui il non "Joy Division". A àn fondât il grup New Order, incorporant elements di musiche eletroniche e synth-pop e deventant une des clapis plui di sucès dai agns '80 e '90.
Stîl musicâl e estetiche
[cambie | modifiche il codiç]La musiche dai Joy Division e à trasformât la violence essenziâl dal punk intun lengaç psicologic, leterari e atmoferic. I elements carateristics dal lôr stîl a jerin:
- Il bas di Peter Hook: Sunât tai registris plui acûts de ghitare bas, al lavorave come un strument melodic e soliste.
- La baterie di Stephen Morris: Svelte , precise e metronomiche, une vore influençade de ritmiche industriâl e dai inovativis processaments sonorics di Martin Hannett.
- Lis tastieris e la ghitare di Bernard Sumner: Un stîl essenziâl, atonâl e spigolos, che al alternave riff striduli a distese di sintetizadôrs.
- Ian Curtis e i tescjs: La vôs baritonâl e scûre di Curtis, la sô bala dal vîf caraterizade di moviments spasmodics e convulsîfs (simils a un atàc epiletic) e i siei tescj poetics, plêns di noie esistenziâl, solitudìn e desesperazion, a àn marcât la figure dal poete malât tal rock.
Discografie principâl
[cambie | modifiche il codiç]Albums in studi
[cambie | modifiche il codiç]1979 - Unknown Pleasures
1980 - Closer
EP e Recueltis principâi
[cambie | modifiche il codiç]1978 - An Ideal for Living (EP)
1981 - Still (Recuelte con tocs in studi e regjistrazions dal vîf)
1988 - Substance (Recuelte dai singuls e B-sides)
1995 - Permanent (Best of)
Bibliografie
[cambie | modifiche il codiç]- Curtis, Deborah, Touching from a Distance: Ian Curtis and Joy Division, Faber & Faber, 1995, ISBN 978-0571174416.
- Hook, Peter, Unknown Pleasures: Inside Joy Division, Simon & Schuster, 2012, ISBN 978-0857202154.
- Sumner, Bernard, Chapter and Verse: New Order, Joy Division and Me, Bantam Press, 2014, ISBN 978-0593073179.
- Middles, Mick, Factory: The Story of the Record Label, Virgin Books, 2009, ISBN 978-0753518250.
Leams esternis
[cambie | modifiche il codiç]- Sît uficiâl (in inglês)
- Joy Division su Discogs (in inglês)
- Joy Division su AllMusic (in inglês)
- Joy Division su Internet Movie Database (in inglês)