Jimi Hendrix

Jimi Hendrix (nassût Johnny Allen Hendrix, cambiât in seguit in James Marshall Hendrix; Seattle, 27 di novembar 1942 – Londre, 18 di setembar 1970) al è stât un ghitarist e cjantautôr american, considerât in mût unanim il plui grant e influent sunadôr di ghitare eletriche de storie de musiche rock.
Cun la sô cariere internazionâl, durade dome cuatri agns, Hendrix al à cambiât par simpri il mût di intindi la ghitare, trasformandole in une surgjint di suns gnûfs e dricis sperimentazions mediant l'ûs controlât dal feedback (risonance), de distorsion, dal pedâl wah-wah e slargjant l'ûs de leve dal tremolo.
Biografie
[cambie | modifiche il codiç]Lis origjins e la prime fature (1942-1965)
[cambie | modifiche il codiç]
Hendrix al è nassût a Seattle in te miserie, in une famee di origjine afroamericane e cherokee. Cence podê studiâ la musiche sui libris, al à scomençât a sunâ la ghitare di bessôl, cjalant e scoltant i discs dai grancj dal blues, tant che Muddy Waters, B.B. King e Howlin' Wolf.

Daspò di jessi stât tal cuarp dai paracadutiscj par evitâ la preson (par vie di un piçul infortuni cu la leç), al ven fûr tal 1962 e al scomence a sunâ tant che ghitarist di spale (backing guitarist) pal famôs Chitlin' Circuit, compagnant autôrs di grant calibri tant che Little Richard, Ike & Tina Turner, King Curtis e i Isley Brothers. Ma il so stîl al jere za masse ruzin, svelt e fûr dai schemis pai components des clapis tradizionâlis.
L'esplosion e la Experience a Londre (1966-1968)
[cambie | modifiche il codiç]
La svolte de sô vite e rive tal 1966, cuant che Chas Chandler, bassist de mitiche clape inglese The Animals, al scuvierç Hendrix in un piçul locâl di New York (il Cafe Wha?). Chandler, strabiliât de sô bravure, al convinç il ghitarist a lâ cun lui a Londre par formâ un gnûf grup.

In Ingletiere a nassin i The Jimi Hendrix Experience, cun Noel Redding al bas e Mitch Mitchell ae batarie. Tal zîr di pôcs mês, Hendrix al devente il protagonist assolût de sene de capital inglese, strabiliant e lassant cence peraulis musiciscj tant che Eric Clapton, Paul McCartney, Pete Townshend e Mick Jagger, che no vevin mai viodût un sunâ in chel mût violent e virtuôs.
Tal 1967 al ven fûr l'album di debùt Are You Experienced, un dai pilastris de musiche psichedeliche e de rock in gjenerâl, cuntun dret miscliç di blues e distorsions, caraterizât di cjançons famosis tant che Hey Joe, Purple Haze, Foxy Lady e The Wind Cries Mary. Tal stès an al jês l'album Axis: Bold as Love e, tal 1968, il monumentâl album dopli Electric Ladyland, considerât il so cîl artistic, dulà che si cjate la biele version di All Along the Watchtower di Bob Dylan.
Woodstock e la tragjedie (1969-1970)
[cambie | modifiche il codiç]
Tal 1967 Hendrix al fâs il so dret ritornâ in Americhe, al Festival di Monterey, dulà che, ae fin de cjançon Wild Thing, al da fûc ae sô ghitare drent di un rituâl deventât un simbul de epoche flower power.

L'altri moment de clâf dal so devent al è tal 1969 al Festival di Woodstock. Culì, in principi de matine de ultine zornade, Hendrix al fâs une version straviâde e distuarte dal imni nazionâl merecan (The Star-Spangled Banner): doprant il rumôr, il feedback e la leve de ghitare, Hendrix al imite il sun des bombis e dai sberlis de vuere in Vietnam, firmant un dai fats plui politics e potents de storie dal rock.
In seguit, daspò de division de Experience, al forme la Band of Gypsys (cun Billy Cox al bas e Buddy Miles ae batarie) par sferzâ un sun plui funk e soul. Ma la sô cariere si ferme par simpri il 18 di setembar 1970 a Londre: a dome 27 agns, Hendrix al mûr scjafojât mentri al dormive, daspò di vê cjapât une straviâde cuantitât di tranquillants (barbiturics), jentrant inte tragjiche rêt dal "Club 27" insiemit a Janis Joplin, Jim Morrison, Brian Jones e, plui tart, Kurt Cobain.
Il sun e la rivoluzion de ghitare
[cambie | modifiche il codiç]
La grandece di Hendrix e sta inte sô capacitât di dâ un gnûf lengaç ae ghitare eletriche. Jessint çjampin, al sunave une ghitare par drets Fender Stratocaster voltâde sot sore, cul ûs di cuardis montadis al contrari. Chest devent al à creât un sun particolâr, cun lis cuardis grâvis plui dongje al pickup de ghitare.
I aspiets dal so stîl a son caraterizâts di:
- L'ûs dal feedback e dal rumôr controlât: Capaci di fâ ruziâ la ghitare controlant lis frecuencis che a vignivin fûr dai amplificadôrs Marshall saturâts.
- I pedâls de distorsion: Al à innovât l'ûs dal Fuzz Face, dal Octavia (un pedâl che al dopliâve la note un'otave plui alte) e soretut dal Wah-wah, che al dave a la ghitare une vôs scuasit umane.
- La coreografis in scene : Al jere famôs par sunâ la ghitare dret daûr de schene, cui dincj, o simulant un at d'amôr cul strument, rompint i schemîs tradizionâis de scene rock.
Formazion
[cambie | modifiche il codiç]The Jimi Hendrix Experience
[cambie | modifiche il codiç]- Jimi Hendrix - vôs, ghitaris
- Noel Redding - bas, vôs secondarie (muart tal 2003)
- Mitch Mitchell - batarie (muart tal 2008)
Band of Gypsys
[cambie | modifiche il codiç]- Jimi Hendrix - vôs, ghitaris
- Billy Cox - bas, vôs secondarie
- Buddy Miles - batarie, vôs secondarie (muart tal 2008)
Discografie essenziâl
[cambie | modifiche il codiç]- Are You Experienced (1967)
- Axis: Bold as Love (1967)
- Electric Ladyland (1968)
- Band of Gypsys (1970 - dal vîf)
Vôs correladis
[cambie | modifiche il codiç]Bibliografie
[cambie | modifiche il codiç]- Hendrix, Janie e McDermott, John, Jimi Hendrix: An Illustrated Experience, Atria Books, 2007.
- Cross, Charles R., Room Full of Mirrors: A Biography of Jimi Hendrix, Hyperion, 2005.