Cavalîrs templârs

De Vichipedie, la enciclopedie libare dute in marilenghe.
Cavalîrs Templârs

Chel dai ' Pauperes commiltones Christi templique Salomonis ' ( puars compagns armâts di Jesu Christ e dal templi di Salomon ) pui cognossûs come cavalîrs templars o ancje nome templârs fo un dai prins e pûi cognossûs ordins religjôs di cavalîrs cristians de Etât di Mieç

Le nascite dal ordin si coloche in te Tiiare sante, tal mieç des vueris jenfri lis fuarcis cristianis e islamichis sclopadis daspo la prime Crosade dal 1096 . In te epoche, lis stradis de Tiaresante jerin parcorudis dai pelerins che vignivin di dute Europe.Simpri pui frecuent al jere il pericul di laris e brigants.Par difindi i lûcs sants e i pelerins vegnin fondâts ordins religjôs di cavalîrs.

Atôr dal 1118 - 1119 , un puin di cavalîrs decît di fondâ l'Ordin Templâr , cun il compit di difindi i tancj pelerins europeans che levin a Gjerusalem . L'Ordin al ven uficializât tal 1129, cjapant la regule monastiche e cul jutori di San Bernart di Clairvaux

Il fât di jessi religjôs e ancje vuerîrs , carateristiche che a simpri segnât chest Ordin , al fo simpri viodût cun une certe perplessitât tal ambient cristian.

L'Ordin Templâr, tal cors dal timp, si dediche ancje al lavôr tai cjamps , creant un gran sisteme di produzion , e ancje a la gjestion finanziarie dai bens dai pelerins, rivant a meti su il pui avanzât sisteme bancari dal timp.

Cul passa dai secui, la cressite finanziarie e dal podê dei Templârs, no ven viodude di bon voli de bande dal re di France Filip il Biel, che une volte decidût, al cîr cun dutis lis sôs fuarcis di meti fin al Ordin Templâr jenfri il 1312 e il 1314. Cun la Bole di Pape Clement V, l'Ordin ven scomunicât par no jessi pui ricostituît.

I Templârs vegnivin ricognossûs par vie de lôr veste, blancje o nere, parsore di cheste veste ven zontade la crôs rosse a çampe. Cheste crôs jere vonde piçule e no grande tal pet o daûr de schene, come sin usâs a viodile tai libris o al cine.

Grancj Mestris templârs[cambie | modifiche il codiç]

L'ultim Grant Mestri templâr Jacques de Molay
  1. Hugues de Payns (1120-24 mai 1136)
  2. Robert de Craon (1136-13 zenâr 1147)
  3. Everard des Barres (1147-1151)
  4. Bernard de Tremelay (1151-1153)
  5. André de Montbard (1153-17 zenâr 1156)
  6. Bertrand de Blanchefort (1156-1169)
  7. Philippe de Milly (1169-3 avrîl 1171)
  8. Eudes de Saint-Amand (1171-18 otubar 1179)
  9. Arnau de Torroja (1179-30 setembar 1184)
  10. Gérard de Ridefort (1184-1º otubar 1189)
  11. Robert de Sablé (1189-13 zenâr 1193)
  12. Gilbert Hérail (1193-20 dicembar 1200)
  13. Philippe de Plaissis (1201-12 novembar 1209)
  14. Guillaume de Chartres (1209-26 avost 1218)
  15. Pierre de Montaigu (1218-1232)
  16. Armand de Périgord (1232-1244)
  17. Richard de Bures (1244-1247) (?)
  18. Guillaume de Sonnac (1247-3 luj 1250)
  19. Renaud de Vichiers (1250-19 zenâr 1252)
  20. Thomas Bérard (1252-25 març 1273)
  21. Guillaume de Beaujeu (1273-18 maj 1291)
  22. Thibaud Gaudin (1291-16 avrîl 1292)
  23. Jacques de Molay (1292-18 març 1314)