Trevîs

De Vichipedie, la enciclopedie libare dute in marilenghe.
Trevîs
Non uficiâl: Treviso
Provincie/Citât metropolitane: Trevîs
Regjon: Venit
Altitudin: 15 m s.n.m
Superficie: 55,58 km²
Abitants: 83.777 (1-1-2016) ab.
Densitât: 1.507 ab./km² ab./km²
Comuns confinants: Carbonera, Casier, Paese, Ponzano Veneto, Preganziol, Quinto di Treviso, Silea, Villorba, Zero Branco
CAP: 31100
Prefìs telefonic: 0422
Sît istituzionâl

Trevîs al è un comun dal Venit, cjâf lûc de omonime provincie, logât cirche 20 chilometris a Nord de citât di Vignesie.

Gjeografie[cambie | modifiche il codiç]

La citât di Trevîs e je situade te planure venete, 15 chilometris de rive diestre da la Plâf: e je traviersade dal flum Sîl.

Storie[cambie | modifiche il codiç]

La citât e à origjins preromanis, e cu la concuiste de bande dai Romans de Galie Cisalpine, la citât e deventà municipi roman: il non latin al jere Tarvisium.

Cu la cjadude dal Imperi, Trevîs e deventà lûc di contese jenfri i Gotis e i Bizantins. Concuistade poi dai Langobarts, e à vivût un periodi di grande ricjece, cjapant parfin il dirit di bati monede.

Cu la crisi dal sisteme comunâl, ancje Trevîs e passà ae forme di guvier de Signorie; la prime famee a fuerin i Ezzelini, signôrs dal teritori jenfri il 1237 e il 1260.

Tal 1339 si unì ae Republiche di Vignesie, deventant il prin possediment in tiere de Serenissime.

Coinvolzude cun Vignesie tes altris vueris par il primât su la penisule taliane, la citât e fo guviernade dal duche di Austrie jenfri il 1381 e il 1384 par passâ, dal 1384 fintremai al 1388, ai Carraresi. A si riunì di gnûf a Vignesie, deventant une vere e proprie fuartece cuant, tal 1509 e fo dotade de sôs celebris muris, eretis par difindisi dai atacs de Leghe di Cambrai.

Par vie dai sacrificis sopuartadis dai abitants vie par la Seconde Vuere Mondiâl, la citât e fo decorade cu la medaie d'aur al valôr militâr tal 1948.

Monuments[cambie | modifiche il codiç]

Viôt ancje[cambie | modifiche il codiç]

Leams[cambie | modifiche il codiç]